Cita matinal obligada amb l'OBC a l'Auditori, el passat 13 de desembre, pel programa reservat exclusivament a J. Sibelius -en el 150è aniversari del seu naixement- sota la batuta d'Ari Rasilainen i la visita del Cor acadèmic masculí d'Hèlsinki.
El Concert Sibelius (d'una hora i trenta minuts sense pausa) va permetre disfrutar a Barcelona de la naturalitat del gest d'Ari Rasilainen i, per tant, del seu so, imprimint precisió i realçant els silencis, tot i donant un elevat rendiment a l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. A més, la producció (12 i 13 de desembre) també comptà amb l'excel·lent presència del Cor acadèmic masculí d'Hèlsinki, el qual interpretà tot el repertori de memòria.
Emblema del país i ple de significació, Finlàndia, Op. 26 (J. Sibelius) va ser la primera obra del concert. Impressionant versió en què, malgrat que l'orquestra apretà sutilment la dinàmica forte, el cor va provocar aquella plaent sensació de brisa elèctrica corporal en tot moment. I a continuació, l'impactant Kullervo Op. 7 (J. Sibelius) que deixà sense respiració a més d'un pel contingut i pels resultats, comptant -en la tercera secció- amb la soprano Tuija Knihtilä i el baríton Juha Uusitalo (tots dos correctes, amb cert posicionament de la veu femenina). La Introducció va lluir per l'afinació de les cordes, els seus timbres aguts i la precisió en el pizzicato i les pauses. La joventut de Kullervo exhibí una adequada lleugeresa en els dissenys melòdics descendents dels violins, una discreta disminució de la concentració en la secció vent-fusta, un passatge en majúscules per totes les cordes i competència en els darrers acords reiterats just atacats progressivament amb menys intensitat. Més tard, Kullervo i la seva germana van estar envoltats d'una textura operística on l'orquestra va fer un bon paper i el cor sentencià tot el contingut del text amb expressivitat, claredat i afinació de vertadera qualitat. Ara bé, el punt àlgid de la interpretació de l'obra de J. Sibelius -basada en la epopeia finlandesa del Kalevala- fou el fragment Kullervo va a la guerra. Excel·lent mostra orquestral de la partitura (timbres, textures i mixtures) gràcies a la direcció d'Ari Rasilainen. I per acabar, la Mort de Kullervo -iniciada amb un fi pianissimo de les cordes- va mostrar les sonoritats nobles més fortes de l'orquestra i el cor culminà el seu protagonisme a través de la magnitud del text i el gran crescendo en la síl·laba "kuo" (kuolemansa kohtaeli / sa pròpia fi llaurà). Reservat amb intel·ligència en el darrer calderó, Ari Rasilainen usà un dinamisme expansiu d'òpera per tancar categòricament el Concert Sibelius.
