Peralada i Andrea Chénier

Per fi una mica de tranquil·litat a Peralada. Des de fa anys és el meu lloc, un racó on s'hi respira màgia.

Vaig prendre la decisió el dijous a la nit, just abans de l'últim cap de setmana de juliol, perquè vaig rebre notícies i com sempre bones, des d'aquell món dels somnis musicals.

Andrea Chénier d'Umberto Giordano en el Festival Castell de Peralada, el dissabte 26 de juliol de 2014. Mai havia vist òpera als Jardins del Castell, perquè les dates no havien estat favorables durant les temporades passades i alhora tenia prioritats musicals diferents a les operístiques per a una nit d'estiu allà... I no puc amagar que prefereixo una bona dosi d'òpera a La Rambla de Barcelona. Doncs, ben equivocat anava...: recomano urgentment viure-la a tothom qui vulgui saber què és això de la màgia de Peralada...

La tradició mana disfrutar d'un bon sopar abans del concert i a les 22h continua l'espectacle, però ara el musical.

Com és sabut, aquesta òpera verista -amb llibret de Luigi Illica- es caracteritza per ser una partitura que, a més de meravellosa, és de difícil escolta. Si va ser un èxit rotund, en primer lloc cal dir que és gràcies a Ricardo Sánchez (disseny d'escenografia), Gabriela Salaberri (vestuari i disseny de caracterització) i Alfonso Romero (director d'escena), que van aconseguir traslladar-nos a la perfecció i amb un gust exquisit anys abans i després de la Revolució Francesa. Després, el bon resultat també fou condicionat per un repartiment molt equilibrat, ja que no van destacar personatges respecte altres, tot i comptant que la música és d'una exigència vocal elevada. Ara bé, gran part de la genialitat de l'òpera radica en la part orquestral, posada en escena amb precisió i adequació gràcies al director musical Marco Armiliato, donant una especial sonoritat al Cor i a l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.

Però sens dubte i per últim, si tot va funcionar, des de la música fins la noble temperatura d'aquella nit, va ser degut a l'excel·lent tasca de la producció executiva de Daniel Aragall i Laia Tous. Més que felicitats per la màgia...