Després d'alguns anys sense veure a Manu Guix en directe i a Luz de Gas, la primera sorpresa del divendres 23 de gener (a les 22h) va ser l'ampliat grup que l'acompanyava, abans tres i ara cinc músics: Toni Pagès (bateria), Jordi Franco (baix), Oriol Cusó (saxo), Jordi Roquer (guitarra) i Manu Guix (piano i veu).
Manu Guix també va incloure un petit monòleg sobre la vida del músic, afirmant que et permet conèixer a molta gent. I justament a partir d'aquí, va dirigir-se a Pedro Javier Hermosilla (guitarra i veu) com a "una persona que sempre hi és", convidant-lo a l'escenari. Dels dos temes que van interpretar, ens quedem amb Eclipse.
Temes propis i versions. Entre d'altres, van sonar: Ara (del disc Pas a pas), on la mà dreta de Manu Guix doblava la melodia cantada en els solos; Wonderwall (d'Oasis), arranjat a l'estil de Jamie Cullum i amb la participació de la veu del saxofonista; Roda (del disc Onze Llachs) és un tema imparable; Don't you worry 'bout a thing (d'Stevie Wonder): està clar a qui preferiré sempre, però cal assenyalar els solos del baixista i el saxo; Ja en tinc prou (del disc Pas a pas); Brand new day (d'Sting), els colors del blues i del rock no hi podien faltar; i I get a rush (de Bon Jovi) en versió latin i amb un solo de bateria força destacat, bravo per l'explosiu Toni Pagès!
Manu Guix també va incloure un petit monòleg sobre la vida del músic, afirmant que et permet conèixer a molta gent. I justament a partir d'aquí, va dirigir-se a Pedro Javier Hermosilla (guitarra i veu) com a "una persona que sempre hi és", convidant-lo a l'escenari. Dels dos temes que van interpretar, ens quedem amb Eclipse.
Ara bé, de tot el concert, els millors temes de manera indubtable van ser I won't give up (de Jason Mraz), la balada de la nit, sobretot per la melodia principal cantada a l'octava amb la vocalitat de Manu Guix; i Crido (del disc Pas a pas), on el ritme enganxós el converteix en tot un èxit, i encara més pel reprise incorporat!
Qui vulgui tenir un resum, doncs aquí va... Molt de soul i bona energia a través dels arranjaments, els greus octavats del piano tan característics, la veu i el talent de Manu Guix.
Per cert, les propines: Treasure (de Bruno Mars), amb modulació, solo de saxo i un final sobtat...; En tres minuts (del disc Manu Guix), quins records!; i And I am telling you, I'm not going (de Jennifer Holiday, del musical Dreamgirls), espectacular per les notes llargues i sospito per què l'has triat i a qui has estat escoltant! Idees?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada