Atret per la professionalitat de la Nina, no vaig dubtar en comprar una entrada pel musical de Clara Peya i David Pintó, Mares i filles. Es comptaven clarament els assistents a la funció del 30 de maig en el Teatre Gaudí. L'excusa de la nit era el futbol, que tristament goleja a qualsevol equip cultural. Però a més a més, les 22h no corresponen a una bona franja horària per a una hora de teatre musical de nova creació.
Només dues protagonistes a escena, Nina i Neus Pàmies, interpretant amb correcció els papers de mare i filla, respectivament, i acompanyades únicament al piano per Clara Peya. La trama argumental no és prou atractiva, i la composició musical no té suficient interès, deixant de banda que no comparteixo l'exhibició del piano vertical. Un sí al format íntim, la poca distància amb les intèrprets i un escenari ple de llibres! Un cop acabada la representació, la iniciativa de tertúlia formulada per la Nina va quedar frenada per la timidesa general i sobretot per la falta d'empenta del musical i un resultat que no va convèncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada