Mozart vs Haydn

Tercera cita matinal amb l'OBC a través de Catalunya Música. Diumenge 25 d'octubre de 2015, 11h. Programa "Mozart vs Haydn" (23, 24 i 25 d'octubre). Tampoc ho hagués escrit d'aquesta manera, però és original i inclou tot el repertori dels concerts.

La primera part del concert estava reservada a W. A. Mozart. Amb la sinceritat que em caracteritza, no puc escriure res sobre l'obertura de Les noces de Fígaro, KV 492, perquè estava preparant l'esmorzar. Doncs sí. Ara bé, sí que estava a punt pel Concert per a piano i orquestra núm. 9, en mi bemoll major, KV 271, "Jeunehomme". Per una banda i a grans trets, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya va mostrar-se correcta en el primer moviment, amb certes presses en el tercer i va destacar en el segon, sota la batuta del principal director convidat: Jan Willem de Vriend. Per l'altra, l'excel·lent intèrpret al piano -Kristian Bezuidenhout- va oferir una articulació detallada, un ús del pedal concret, una agògica adequada, bon gust i estil clàssic en tots els moviments del concert, generant un resultat més que evident en l'Andantino. Per tant, cal recordar la bona feina del pianista i, sobretot, el seu nom: Kristian Bezuidenhout. La propina fou una raresa d'una obra inacadaba mozartiana, l'Allemande de la Suite KV 399, en do major.

La segona part del programa se centrà en J. Haydn, Simfonia núm. 103, en mi bemoll major, "Paukenwirbel", la simfonia del redoblament de timbal. Exacte, timbales en tota l'obra, amb força efecte en el primer moviment i entrada defectuosa de les cordes i vents en els acords; interès compositiu i interpretatiu del pedal harmònic en el segon moviment, però amb un dèbil violinista pel paper solista; un trivial tercer moviment; i malgrat que s'apreciaren certes aventures, el quart moviment fou el més sencer de tota la simfonia i el més vistós des d'un punt de vista artístic. Per últim, original i simpàtic el toc de timbales que sonà mentre el director recollia l'agraïment del públic!