Després d'una breu introducció instrumental amb les primeres notes del Somewhere, el gran Paul Anka apareix a la platea i saluda a tothom pel passadís central fins arribar a l'escenari. Espectacular. Només les grans estrelles s'ho poden permetre.
Així és com va començar la clausura de la segona edició del Festival Jardins de Pedralbes, la memorable nit del 10 de juliol de 2014.
L'energètic i incansable cantant, compositor i actor Paul Anka va fer vibrar a tot l'auditori, que va estar pràcticament dret durant tot el seu show. El crooner va repassar molts dels seus grans èxits, com Diana, Put your hand on my shoulder, My home town, My heart sings i molts més. Impressionant quan va interpretar Do I love you?, ell sol a la veu i al piano, demostrant les seves idees musicals en l'arranjament en viu. I encara més imponent quan va dirigir la seva orquestra, deixant que el seu trompetista pugés la temperatura fins a aquelles notes i fent volar la seva batuta com a part final d'aquell clímax musical.
Si el crooner va restar imparable durant tota la nit, fent-se fotografies, abraçant al públic, divertint-se i fent divertir a tots, a més de ser proper, va demostrar el perquè de la seva vocalitat.
Recordo una anècdota força curiosa, fruit de la passió d'una fan que va cridar al seu ídol des de la última fila de la graderia més llunyana a l'escenari. Paul Anka va convidar-la a l'escenari i ella sense pensar-ho, va baixar. Mentrestant, com que el camí era llarg, una altra amb la localitat a platea, va aprofitar l'ocasió i va desfilar pel passadís lateral i va saltar als braços del seu ídol. L'altra no va poder arribar-hi mai. Una gran decepció de tots els que vam viure la farsa no vam poder silenciar el fet, però l'artista no va entendre-ho enmig del teatre d'aquella oportunista inapropiada, per no qualificar-la amb altres adjectius. Per sort, al final del concert, la vertadera fan va reservar-se i va pujar a ballar amb l'artista. D'alguna manera o una altra, va fer-se justícia...
Anècdotes a part, un dels moments més emotius de la nit va arribar quan -a través de la projecció d'un audiovisual- el músic que ha escrit les cançons més recordades dels artistes més famosos va repassar i mostrar la seva trajectòria artística i familiar, evidenciant la seva passió per la vida i les ganes de viure.
I no podem oblidar la interpretació de New York, New York i encara menys la de My Way. Sens dubte, malgrat que Frank Sinatra va fer eterna la cançó i molts altres l'han versionat, esdevé d'una intensitat indescriptible veure en viu al seu creador congelant-la en el temps. Què més es pot demanar? El gran Paul Anka cantant My Way!
Però la nit no acabava aquí. L'organització va apostar en aquesta edició per una pista de ball enmig dels jardins amb un DJ que punxava fins a certes hores nocturnes. Gelats, refrescos, copes i ball. Grans hits de música dance, soul i disco amb bases electròniques molt renovades. Curiosament, un dels grans que sonaven amb més freqüència era Michael Jackson. Ben triat, doncs sí, Michael Jackson & Paul Anka, sinó escoltin This is it o Love never felt so good.
Tota una celebració per a una vetllada amb bons amics i amb bones retrobades. I per finalitzar-la, invitació a copa de cava al Sutton Club de Barcelona. Felicitats a tot el Festival Jardins de Pedralbes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada