El film americà de l'any 2014 (dirigit per François Girard i escrit per Ben Ripley) té interès per la banda sonora centrada en el famós The American Boychoir, el qual fou creat juntament a la mateixa escola l'any 1937 sota el nom de Colombus Boychoir i va adoptar la denominació actual en la dècada dels 80. Entre algunes de les obres de referència, hi consten el Pie Jesu (del Requiem en re menor, Op. 48) de G. Fauré, Denn er hat seinen Engeln befohlen MWV B 53 de F. Mendelssohn o el Hallelujah (de l'oratori Messiah HWV 56) de G. F. Haendel. A més, la música de nova creació que s'inclou en la banda sonora és escrita per Brian Byrne i compta amb Josh Groban pel tema The mysteries of your gift.
Entre el repartiment de Boychoir, destaquen els protagonistes de la història: Dustin Hoffman (en el paper del director del cor, Carvelle) i Garret Wareing (que interpreta al nen Stet, el qual constitueix el nucli dramàtic de la història). Curiosament, l'últim -sense formació musical, però amb potencial vocal- va ser entrenat per Fernando Malvar-Ruiz (l'actual director de The American Boychoir) abans de gravar la pel·lícula.
En acabar de veure Boychoir aquell dimecres 18 de novembre, en els Multicinemes La Vailet (de Sant Vicenç dels Horts) i en la sessió de les 22h, vaig pensar intensament com el film exposa la rigidesa, la dificultat, la impossibilitat i gelosia d'alguns del "cant" clàssic vers el tractament i la gestió del talent. Una temàtica que és exclusiva i típica d'un tipus de "cant" i, en especial, dels moviments 'coraleros' propers. Tot plegat em sona i ressona massa. Aquest no és el camí, incompetents impresentables.
Per acabar, només una darrer apunt. És innegable que es tracta d'una gran producció musical, orquestral i cambrística, amb constants modulacions en la banda sonora i en els números musicals, però potser presenta un petit inconvenient. L'excés de música..., sempre hi ha música, sense descans!, i gens de text parlat!, necessari perquè respiri el conjunt.
Tot el repartiment és equilibrat tant en interpretació vocal com dramàtica i no hi destaca cap nom en concret. Ara bé, les veus femenines tendeixen a evidenciar certes traces clàssiques en la tècnica vocal; en aquest sentit, potser hagués estat més favorable el cant modern. Hi intervenen: George MacKay, Antonia Thomas, Peter Mullan, Jane Horrocks, Kevin Guthrie, Freya Mavor, Jason Flemyng, Paul Brannigan...
A partir del musical de Broadway i de la fama del grup americà The Four Seasons -molt exitós sobretot durant els anys 60-, neix enguany la pel·lícula Jersey Boys, dirigida pel gran Clint Eastwood i comptant amb John Lloyd Young, Vincent Piazza, Michael Lomenda i Erich Bergen com a intèrprets del quartet.
Certament, no sóc fanàtic de Keira Knightley, el seu somriure no em transmet confiança, però s'ha de reconèixer que enllesteix bé el paper. Sobre Adam Levine, sembla que està de moda des de fa alguns anys, i de manera justificada per la seva especial veu i els seus temes enganxosos amb Maroon 5. Doncs no ho fa gens malament això de fer d'actor! Per cert, molt més bona nota té l'aparició del gran CeeLo Green! Però qui constitueix el nucli narratiu i la millor interpretació, sens dubte, és Mark Ruffalo.
