El film americà de l'any 2014 (dirigit per François Girard i escrit per Ben Ripley) té interès per la banda sonora centrada en el famós The American Boychoir, el qual fou creat juntament a la mateixa escola l'any 1937 sota el nom de Colombus Boychoir i va adoptar la denominació actual en la dècada dels 80. Entre algunes de les obres de referència, hi consten el Pie Jesu (del Requiem en re menor, Op. 48) de G. Fauré, Denn er hat seinen Engeln befohlen MWV B 53 de F. Mendelssohn o el Hallelujah (de l'oratori Messiah HWV 56) de G. F. Haendel. A més, la música de nova creació que s'inclou en la banda sonora és escrita per Brian Byrne i compta amb Josh Groban pel tema The mysteries of your gift.
Entre el repartiment de Boychoir, destaquen els protagonistes de la història: Dustin Hoffman (en el paper del director del cor, Carvelle) i Garret Wareing (que interpreta al nen Stet, el qual constitueix el nucli dramàtic de la història). Curiosament, l'últim -sense formació musical, però amb potencial vocal- va ser entrenat per Fernando Malvar-Ruiz (l'actual director de The American Boychoir) abans de gravar la pel·lícula.
En acabar de veure Boychoir aquell dimecres 18 de novembre, en els Multicinemes La Vailet (de Sant Vicenç dels Horts) i en la sessió de les 22h, vaig pensar intensament com el film exposa la rigidesa, la dificultat, la impossibilitat i gelosia d'alguns del "cant" clàssic vers el tractament i la gestió del talent. Una temàtica que és exclusiva i típica d'un tipus de "cant" i, en especial, dels moviments 'coraleros' propers. Tot plegat em sona i ressona massa. Aquest no és el camí, incompetents impresentables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada