Ala Voronkova & Guerassim Voronkov, Salut d'amour

[Publicat també al Núvol, el digital de cultura. 3 de novembre de 2014]

A l'impressionant auditori del Conservatori Superior de Música del Liceu (Nou de la Rambla), el passat dijous 30 d'octubre va tenir lloc el concert de presentació del disc Salut d'amour, amb els seus dos intèrprets de categoria: Ala Voronkova (violí) i Guerassim Voronkov (piano).

Com era d'esperar (concretament pels currículums tan remarcables dels dos músics), el vespre va ser vibrant i especial. Vibrant sobretot per l'energia de cada interpretació i l'acurada fusió entre violí i piano; i especial pel projecte discogràfic, una col·lecció de joies recopilades de manera molt personal.

Precisament, les dues parts del concert van estar dedicades a mostrar en viu el contingut del disc. Un extracte d'algunes gemmes gravades fa uns mesos i que esdevenen tot un bon regal per a tothom.

Van iniciar la vetllada amb J. S. Bach i van finalitzar-la amb M. Ravel, passant per una variada llista de compositors. De fet, va ser ampliada amb les dues últimes mostres musicals fora de programa -a petició d'un públic que desitjava i aclamava efusivament fins aconseguir una segona propina-, amb els noms de P. Sarasate (Zapateado Op. 23) i N. Rimski-Kórsakov (El vol del borinot), per rematar i satisfer l'auditori.

Durant la primera part, el duo Voronkov va repassar el Preludi BWV 1006 de J. S. Bach - F. Kreisler (amb un inici sòlid i energètic, fent destacar els contrastos piano - forte subito), En les ales del cant Op. 34 núm. 2 de F. Mendelssohn - J. Achron (on el fraseig i l'estil s'adequaven a l'estètica musical del compositor, demostrant en especial la tècnica i el so del pianista) i la famosa obra d'H. Wieniawski, Scherzo-Tarantella Op. 16 (una clara exhibició de la competència tècnica de la violinista, sense oblidar els concrets i definits canvis de caràcter, sobretot el cantabile). Ara bé, per tancar el primer tast del concert, Introducció i tarantella Op. 43 de P. Sarasate, la millor obra fins el moment, concretament la tarantella. A més dels harmònics ben sonors del violí i la precisió en els canvis de secció, el duo Voronkov va fer entendre què és un bon resultat de música de cambra a través de les harmonies i la melodia.

Només cinc minuts de pausa i més repertori en la segona part. Les belles Quatre cançons d'E. Grieg - E. Sauret: T'estimo Op. 5 núm. 3 (interpretada amb molta intensitat melòdica i de fraseig), La rosada del matí Op. 4 núm. 2 (de caràcter més que adequat i executant els dos punts finals al milímetre), El cor del poeta Op. 5 núm. 2 (molt ben presentada, la forma en tota la seva unitat) i Passeig pel bosc Op. 18 núm. 1 (novament amb aquella precisió que no requereix mirar-se en els finals i lluint diferents colors sonors).

Sobre les tres peces de F. Kreisler i les altres dues restants del programa, cal a dir que costa expressar en paraules les percepcions d'allò que va ser, sens dubte, la traca final en tots els aspectes. De F. Kreisler, El patiment d'amor va ser una meravella per l'elegància del compàs ternari, per les melodies del duo i pel sentit comú de l'agògica (accelerando, rallentando i rubato a la perfecció); El bell romaní, tallava la respiració per la visió polifònica que van oferir; i L'alegria de l'amor va impressionar per les parts dialogades amb la mateixa intenció i pel so compacte del duo Voronkov.

L'esperada obra que dóna nom al disc, Salut d'amour d'E. Elgar, va evocar els millors records a qualsevol oïent sobretot gràcies a l'aparició de la melodia principal en mans de Guerassim Voronkov i la brillant afinació en els aguts d'Ala Voronkova.

I si tot plegat no va ser suficient, Tzigane de M. Ravel. Paraules majúscules -en la primera secció de la partitura- per descriure la sonoritat del violí sol, el qual ressonava per tota la sala d'una manera completament elàstica. Més paraules en majúscula pel motor rítmic del piano, els pizzicati i staccati del duo -com si es tractés d'un rellotge- i per l'autèntica simulació de la maquinària.

Sens dubte, va ser un vespre d'alt nivell. Innegable. Resumint: Ala Voronkova, violinista que destaca per tècnica, fraseig i temperament; Guerassim Voronkov, pianista que posseeix tècnica, control del moviment i sonoritat orquestral. Una reunió inoblidable gràcies al duo Voronkov i al concert Salut d'amour.