Tap Factory! Feia setmanes que havia planificat assistir a aquest espectacle quan vaig saber que venien a Barcelona en la seva gira mundial. I encara feia més mesos que volia veure la sala del BARTS!
Tot percussió en estat pur. Només vuit artistes. Cap número repetit. Dansa. Ritme. Claqué. Mímica. Acrobàcia. Humor. Professionalitat. I senzillament tres escenes amb música: la representació d'un contrabaix, un extraordinari moment amb una flauta i un increïble acte amb una ràdio en què sonava bon jazz i bon swing! Just dance, dance & dance!
L'energia d'uns percussionistes que ballen, toquen i fan espectacle. Amb el típic protagonista tontet, que li prenen el pèl i al mateix temps captiva al públic, va destacar especialment en el seu quadre de la sorra, per tancar la primera part. Ell sap que és el millor de la companyia ballant claqué; el seu secret: la precisió i discreció en els moviments. L'enemic del tontet, també força bo, amb gestos més exagerats, però amb un somnriure constant des del primer a l'últim instant de les dues hores de show. I què més... La funció no deixa indiferent a ningú cap al final, quan es fusionen l'aigua i la percussió. Però sens dubte, el percussionista que també balla però no claqué: aquell que esdevé elegantment brusc i plàstic alhora, en el seu moment del sofà mòbil i en qualsevol de les seves aparicions, fins i tot quan percudeix la baqueta contra aquells grans barrils. Qui no observi estil, talent i ritme innats, que m'ho expliqui! Per cert, on són els programes de mà del 22 d'octubre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada