El Chorus Sanctae Ceciliae a la Casa de la Seda

[Publicat també al Núvol, el digital de cultura. 21 d'octubre de 2014]

Directament de Finlàndia, i amb 60 anys de trajectòria, el Chorus Sanctae Ceciliae va presentar un programa d'interès a la Casa de la Seda, el passat dissabte 18 d'octubre, sota la direcció de Dag-Ulrik Almqvist. Centrat pràcticament en la música del s. XX, van lluir algunes joies del món coral enmig de l'elegant sala principal de la Casa dels Velers, seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda.

A cappella en quasi bé tota la seva totalitat, i amb un repertori d'alt nivell, el cor va sorprendre per la poètica obra de Jean Sibelius (Rakastava Op. 14) amb la participació de la soprano Anna Maria Biström; també per l'ús sutil de la percussió en l'última obra del concert; i sobretot per la més que interessant partitura de Nils Lindberg (Höga Visan) amb la presència del clarinet (Eva Garín) i del piano (Max Vilavecchia), tota una bona col·laboració del Taller de Músics.

Les dues primeres obres que van interpretar van ser Bogoróditse Djévo i Magnificat d'Arvo Pärt. De la inicial, destacar la precisió rítmica del conjunt; i de la segona, la demostració del minimalisme musical del compositor i el manteniment de l'afinació, concretament quan apareix la nota llarga que dibuixa un fil prim i llarg dins de l'entremat harmònic.

L'Ave Maria de Jaakko Mäntyjärvi és una partitura d'efecte per l'impacte de les ressonàncies i atmosferes parlades de l'oració mentre que, per sota, el bordó compacte a boca closa fa la resta per impressionar al públic, tal i com va succeir.

Aprofitant que l'any vinent se celebrarà el 150è aniversari del naixement de Jean Sibelius, el cor finlandès va anticipar-se a l'efemèride cantant els bells poemes musicats sobre uns amants. A part del diàleg entre la solista ja citada i la verticalitat coral, cal a dir que van executar molt adequadament els canvis de tempo i de caràcter entre les diferents seccions. I la sorpresa: el duo d'Anna Maria Biström i Dag-Ulrik Almqvist, el qual cantava i dirigia alhora.

De Two extracts from the Songs of Solomon (de Bengt Johansson), van construir unes harmonies molt suggerents i, en especial, les línies melòdiques i el text amb molta claredat.

Ara bé, la composició Höga Visan de Nils Lindberg va ser un dels plats forts del vespre. La bona introducció i les intervencions a càrrec del pianista i de la clarinetista van condicionar tota la interpretació de l'obra, molt variada amb seccions a cappella ben executades per part del cor, interludis instrumentals, passatges comuns entre el conjunt vocal i els acompanyaments, solos i seccions concertants, tot dins d'una evident influència jazzística. La prova més realista per a observar la qualitat de la massa coral radica en els moments en què, després de cantar a cappella, la incorporació instrumental feia reafirmar el manteniment aconseguit de la tonalitat i de l'afinació, amb una naturalitat més que agradable. Sens dubte, la música de Nils Lindberg va crear una sensació de caliu i bon gust a la preciosa sala de la Casa de la Seda, i en concret pels bons moments de jazz que van sonar.

Ja a la recta final del concert, el Chorus Sanctae Ceciliae va fer ressonar el Pater noster. Altament magnètica per les harmonies -sobretot en els últims compassos de la gran creació de Peteris Vasks- i dificultosa per les respiracions en les línies melòdiques, totes les veus van generar un discurs integrat, mostrant alhora el color unificat de cada veu. Sobretot, a destacar els timbres de les sopranos i els baixos.

L'última obra programada va ser Salve Regina - To the Mothers in Brazil (Lars Jansson - Gunnar Eriksson), amb una sirena externa espontània provinent de Via Laietana... que no va distreure a la formació. Quin poder té una discreta percussió pràcticament amagada i aportada per un membre del cor. Ben triada aquesta peça, plena de ritmes no gaire planers però ben ressolts, mostraren unes dinàmiques sòlides i acabaren amb un final molt precís.

I finalment i per culpa dels aplaudiments, l'extra de Gabriel Linsén (Sylvias visa núm. 3), una positiva aportació per tancar la vetllada.

Dirigits amb la competència i la solidesa de Dag-Ulrik Almqvist, el Chorus Sanctae Ceciliae va donar testimoni de la seva tradició musical i va mostrar la manera especial que posseeixen -ben diferent a altres tradicions- en formular i sentir les harmonies. Esperem que tornin aviat.