L'acústica i el piano de cua es van posar ben d'acord: la profunditat de la música de F. Mompou sonava més que encaixada en l'adequada reverberació de l'església i en les mans d'H. Small. Ni fet a mida. Tot s'entenia a la perfecció. La qualitat del so, l'equilibri de plans i l'agògica orgànica del pianista van esdevenir les constants de la seva interpretació.
Deixo anotats els millors moments viscuts de la partitura:
[1r quadern]: III - Placide; IX - Lento.
[2n quadern]: XI - Allegretto; XIII - Tranquilo, très calme.
[4t quadern]: XXII - Molto lento e tranquilo; XXIII - Calme, avec clarté;
XXIV - Moderato; XXVII - Lento molto; XXVIII - Lento.
[1r quadern]: III - Placide; IX - Lento.
[2n quadern]: XI - Allegretto; XIII - Tranquilo, très calme.
[4t quadern]: XXII - Molto lento e tranquilo; XXIII - Calme, avec clarté;
XXIV - Moderato; XXVII - Lento molto; XXVIII - Lento.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada