Merlí

La banda sonora de l'exitosa sèrie catalana Merlí és interessant i variada, propera a qualsevol tipus de públic i funciona a la perfecció amb les imatges.

Per una banda, inclou un número elevat d'arranjaments, fragments o diferents instrumentacions d'obres de música clàssica de referència, com: El vol del borinot (de l'òpera El conte del tsar Saltan) de N. Rimski-Kórsakov; el Preludi en do major BWV 846 (d'El clavecí ben temprat), l'Ària (de la Suite per a orquestra núm. 3, en re major, BWV 1068) i el Preludi (de la Suite per a violoncel núm.1, en sol major, BWV 1007) de J. S. Bach; el Clar de lluna (de la Suite Bergamasque) i l'Arabesca núm. 1 de C. Debussy; el Vals núm. 1, en re bemoll major, Op. 64, "Vals del minut" i el Preludi núm. 4, en mi menor, Op. 28 de F. Chopin; o el Vals (d'El llac dels cignes, Op. 20) de P. I. Txaikovski, entre d'altres. L'ús de la música clàssica no hauria de ser un tret tan sorprenent tal i com s'ha associat a la producció televisiva. Ara bé, sí que penso que les interpretacions han de ser de qualitat amb bons intèrprets, com per exemple les dels estudiants del Conservatori Superior de Música del Liceu o de l'Esmuc. I evidentment, enregistrant amb un piano (de cua, si és possible...) i mai amb un teclat, com s'aprecia en el disc que alguns vam adquirir el 22 de novembre, casualment. Potser aquest hagués estat un projecte musical molt més adequat pel context de la sèrie i de manera indubtable amb uns resultats artístics de nivell.

Per una altra, els extractes de música incidental -escrits per Xavi Capellas i Cece Gianotti- donen color i continuïtat narrativa al discurs visual, i en destaquen dos per originalitat: [1] Merlí i [2] Pol i Bruno.

També hi consten en la banda sonora tres remixes, dels quals ens quedem amb el més favorable, Got it all (radio edit) d'EAX feat. Alba Krasel.

Però el pes més important de tot plegat recau en la música pop, una tria excel·lent: Protagonistes (de Pau Vallvé, interessant per la percussió i el tractament de la veu) i La revolución sexual (de La Casa Azul, és jovenil, fresca, informal i adequada). Ara bé, menció a part per la cançó, quina cançó!: Silencis (de Josep Thió i Lluís Gavaldà, del disc del documental "Rock & Cat. Més enllà de les cançons"). Poètica, plena de significat i inclosa en un moment àlgid de la dramatúrgia és simplement deliciosa. Apareix en el capítol número 5 [Sòcrates] amb en Bruno i la Tània ballant, enmig d'una reconciliació de vertadera amistat parlada únicament a través del poder del gest, la música i el seu text: "Ens fem entendre sense paraules".