Dins el 47è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Cécile McLorin va presentar el seu disc For one to love a la sala BARTS, el passat 19 de novembre a les 21h del vespre. Nominada pel Premis Grammy com a Millor Àlbum de Jazz Vocal, el seu directe és sòlid i amb personalitat, però el seu cant presenta excessos en els recursos vocals, una afinació no prou ajustada en diversos moments i una extravagància que atrau a molts i no em conveç personalment.
Entre alguns dels temes, va cantar: Jeepers cleepers de Billie Holiday, Somehow I never could believe (de l'òpera Street scene de Kurt Weill, sota un arranjament llarg i dispers, que agradà al públic sorprenent a la pròpia cantant), The best thing for you (would be me) d'Irving Berlin (del musical Call me Madam), Look at me de la mateixa Cécile McLorin o The trolley song (popularitzada per Judy Garland en la pel·lícula Meet me in St. Louis de l'any 1944). Ara bé, els més destacats del concert foren Wives and lovers (dels 60, escrita per Burt Bacharach i Hal David), What's the matter now (inoblidable en la veu de Bessie Smith) i Growlin' Dan (un tema de Blanche Calloway -la germana de Cab Calloway- a partir del qual la cantant va exhibir diverses distorsions vocals). I per acabar la seva actuació, de les dues propines, va sorprendre amb Alfonsina y el mar (la zamba argentina enregistrada per Mercedes Sosa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada