El amor brujo

Quarta cita matinal amb l'OBC a través de Catalunya Música. Diumenge 15 de novembre de 2015, 11h. Programa "El amor brujo de Falla" (13, 14 i 15 de novembre). Tampoc ho hagués escrit així; com cal resoldre aquests epígrafs?

El programa variat -sota la batuta de Michal Nesterowicz- que oferí l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, va iniciar-se amb l'obertura d'Oberon, l'òpera de C. M. von Weber. D'una agradable estètica romàntica, els vents van participar-hi amb poca lleugeresa i les cordes, fregant una afinació justa; però l'obertura de l'òpera (basada en el poema Oberon de Christoph Martin Wieland i relacionada amb El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare) va ser una bona fórmula per encetar el concert.

A continuació, el Concert per a piano i orquestra núm. 2, "Traces", d'A. Guinovart interpretat al piano pel propi músic. L'obra, dedicada al director de teatre Sergi Belbel i escrita l'any 2005, constitueix un repàs autobiogràfic de tot l'estil musical del compositor. El primer moviment queda iniciat pel caràcter greu del piano; sota una estètica neoclàssica, conté una melodia i uns acompanyaments pianístics habituals en A. Guinovart amb unes masses acordals tenses i suggerents. Va faltar agilitat tècnica en els moments virtuosos del piano i netedat en el passatge d'octaves, però l'orquestració és soferta i la composició despulla al solista en moltes ocasions. S'aprecià un bon final del primer moviment per la trobada de la cadència amb la tercera de picardia enmig de les sonoritats crispades de l'orquestra. Sobre el segon (que inclou una marxa i despulla igualment al piano), la seva estètica esdevé romàntica i de banda sonora; amb diàlegs entre l'orquestra i el gran cua, destacaren el violí i l'oboè com a instruments solistes, i els darrers compassos tornaren a evidenciar els indicis de la marxa. El darrer moviment (actiu, de ritmes més elaborats i que reitera l'ús marcial de la música) mostrà una estètica popular i festiva, una secció més relaxada on el piano resta nu, una reexposició enèrgica i un final de presses generalitzades per part de tots, amb glissando pianístic inclòs. Si abans de l'audició de l'obertura de C. M. von Weber va sonar El cant dels ocells (en mans del violoncel solista de l'OBC, en motiu de la recent tragèdia a França), la propina musical d'Albert Guinovart també fou destinada a París (a partir del Clar de lluna -de la Suite bergamasque- de C. Debussy, inspirada en el poema Clair de lune de Paul Verlaine).

A la segona part, música íntegrament de ballet del compositor M. de Falla. El amor brujo per començar, on de tots els números van destacar la Danza ritual del fuego (ja que el públic no va poder evitar uns petits instants d'aplaudiments premiant a l'OBC pels plans sonors, la precisió rítmica i l'atmosfera creada: així hauria de ser sempre!) i la Danza del fuego del amor (que gaudí també d'una bona interpretació per les dinàmiques i l'ambient recreat). Més tard, i amb canvi d'ordre en el programa molt favorable per a un acabament més espectacular, El sombrero de tres picos, suite núm. 2. Interpretació correcte en la Danza de los vecinos i també correcció -excepte el so rígid dels metalls- oferint bons moments com l'accelerando final en la Danza del molinero. Ara bé, en la Danza final s'apreciaren detalls agògics i canvis de caràcter que evidenciaren la qualitat del director, Michal Nesterowicz.

No hi ha res més interessant que un programa integrat per música, literatura i arts escèniques (òpera / concert per a piano i orquestra d'estètica cinematogràfica / ballet) amb una OBC que té atracció pel repertori (o ho sembla pels resultats!). Bon concert, molts aplaudiments i un bravo pel director Michal Nesterowicz! Estan d'acord sobre les pistes per tal de reformular l'epígraf del concert?