La 47a edició del Festival Internacional de Jazz de Barcelona va incloure en la seva programació a tota una referència del jazz contemporani: Maria Schneider -directora, arranjadora i compositora guanyadora de diversos Premis Grammy- en la presentació del seu darrer treball discogràfic The Thompson Fields amb una orquestra de categoria, la seva Big Band. La cita a l'Auditori (el dijous 12 de novembre a les 21h del vespre) fou una vetllada musical relaxada, d'ordre i màgia gràcies a la presència de Maria Schneider.
Encantadora, atenta i simpàtica. Així és Maria Schneider. Es dirigí al públic per presentar els temes que interpretà amb la seva orquestra, explicant històries curioses i properes amb naturalitat. La nord-americana busca excuses molt vàlides per a escriure una música de qualitat, que evoca les imatges de la natura i els paisatges de la seva Minnesota natal. De la interpretada aquell vespre, van destacar per la seva bellesa: A Potter's Song (d'acords suggerents, dedicada a la memòria d'una trompetista de l'orquestra, Laurie Frink) i The Thompson Fields (la qual recrea les vistes d'una granja i els camps oberts i confortables nord-americans). També va sonar un tema a partir d'un quadre de Paul Klee (actiu, amb solos competents de trompeta i trombó, que fou treballat durant la masterclass oferta per Maria Schneider als alumnes del Conservatori Superior de Música del Liceu el mateix matí del concert). A més, l'orquestra va repassar Home (on no hi va faltar el protagonisme del saxo). I entre altres temes, un sobre un tipus d'ocells (introduït per Maria Schneider -apassionada de l'ornitologia- i inspirat en el projecte Birds of Paradise de la Universitat de Cornell), el qual finalitza de manera original i virtuosa amb dos saxos i els seus corresponents solos. Per rematar el concert, un extra, el primer del disc (relacionat amb un poema): Walking by Flashlight.
Doncs sí... Nits musicals inoblidables acaben amb un sopar especial...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada