Abans de la sessió operística del passat 14 de novembre, tot el Gran Teatre del Liceu va dedicar un respectuós minut de silenci per la barbàrie que tingué lloc a París, unes hores prèvies a la representació. No cal dir res més sobre la qüestió. Punt i a part.
Només un adjectiu per qualificar la funció de Benvenuto Cellini d'H. Berlioz: espectacular gràcies a la direcció d'escena i escenografia de Terry Gilliam, del grup còmic Monty Python! Jocs malabars, pantomima i de circ! Per exemple, destriant entre algun dels moments: una de les gracioses àvies que rondaven per l'escenari dormia darrere i mentrestant sonava l'ària del tenor (John Osborn en el paper de Benvenuto Cellini). Doncs sí, hi passen moltes coses alhora. Simplement brillant!
De les veus, destacà la soprano Kathryn Lewek (interpretant el personatge de Teresa) pel seu gran fiato en l'ària Entre l’amour et le devoir, per recordar. De la partitura d'H. Berlioz i el llibret de L. de Wailly i A. Barbier, en sorgí una òpera poc representada. Del segon acte, dir que l'energia va minvar després d'un primer molt àlgid, però teníem vistes al mar. Dels cors i de l'Orquestra Simfònica del Liceu, una relació en desordre durant el primer acte sobretot en el penúltim número de cor, tot i arribant a port. Del paper orquestral, correcte i usualment forte en diversos passatges sota la direcció de Josep Pons. De la vetllada, cap queixa.
I després, àpat al Rita Blue! Lloc de records junt a una companyia musical immillorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada