Barcelona va gaudir d'una nova tarda musical, dins del cicle Dissabtes de música clàssica, amb Eudaimonia Ensemble. La cita va ser el passat 11 d’octubre de 2014 a les 18h, acompanyats d'un berenar en el Museu Europeu d'Art Modern, i amb la possibilitat de visitar l'exposició Una mica d'escultura, si us plau! - L'escultura europea del segle XX.
El grup de cambra, integrat per dues flautes (Mayte Santos i Meritxell Carbonell) i contrabaix (Esteve Colomés), va oferir un bon concert d'una hora de durada titulat De Londres a Cuba.
Van iniciar el programa amb el Trio de Londres núm. 3, en sol major, Hob. IV - 3 de Franz Joseph Haydn. La partitura original per a dos traversos i violoncel va ser interpretada per les dues flautes amb embocadura de fusta i un violone en sol. Malgrat que l'afinació de l'últim va ser dubtosa en alguns moments, el so velat característic de l'instrument va ser adequat, evidenciant els diàlegs del conjunt i el fraseig de les flautes.
A continuació, Eudaimonia Ensemble va presentar una composició del segle XX, Kleine Serenade, de Paul Breuer. Van explicar que l'obra està construïda a partir dels quatre temperaments humans (flegmàtic, melancòlic, colèric i sanguini), derivats de la teoria dels humors, en mans de les aportacions d'Hipòcrates i Galè en la medicina de l'Antiga Grècia. Van definir cada cas, junt amb la corresponent representació en la paleta cromàtica. Així doncs, l'Allegretto con grazia (phlegmatisch) és la calma i el color blanc; el Tempo di siciliana (melancholisch), el negre i la tristesa profunda; l'Andante sostenuto (cholerisch) equival al groc o verd del descontentament agressiu; i finalment l'Allegro vivace (sanguinisch) tradueix l'alegria o l'egoisme en el vermell. Ben ideats els comentaris previs per tal d'aconseguir una escolta activa, dirigida i atractiva pel públic. I sobre la interpretació musical, cal destacar el pianissimo del primer moviment, el bon caràcter imprès en la secció central de l'últim, però sens dubte el deliciós Tempo di valse (situat després del segon). A més, els membres del grup mostraven molta complicitat en els finals de cada número, harmonitzats -excepte el darrer- de manera similar.
Van tancar el concert amb una selecció de danses cubanes (de Manuel Saumell, Ignacio Cervantes i Ernesto Leucona), arranjades i transcrites per la formació. Un total de nou miniatures que, novament, van ser presentades al públic de tres en tres, el qual aplaudia efusivament pels ritmes i l'energia d'aquesta música. No escrites en el programa de mà, van sonar: Tu sonrisa, La idea fija, Los tres golpes, Los muñecos, Te quiero tanto, La camaguayana, Cumparsa, Danza negra i Danza de los ñáñigos. Les tres del bloc central d'Ignacio Cervantes van causar efecte, en especial, per l'alternança ràpid-lent-ràpid. Molt ben resolta la Danza de los ñáñigos, peça d'Ernesto Lecuona, de dificultat elevada per la forma i els dissenys rítmics. Ara bé, gràcies a l'obstinat rítmic, la Dansa negra del mateix va ser la més vistosa i ben executada per Eudaimonia Ensemble.
I per acabar, després de llargs aplaudiments d'un públic pràcticament internacional en la seva majoria, Coffee nerves de Gary Schocker. La propina va brillar sobretot per l'ús de la tècnica del frulatto en les flautes.
De Londres a Cuba va ser tot un èxit, amb Eudaimonia Ensemble, un grup de cambra que, a més d'oferir un bon resultat musical, va aportar una bona tria en el repertori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada