Per contrarestar la nit plujosa del passat 19 de maig, vaig decidir anar al cinemes Balmes Multicines: Walking on sunshine, atret pels nous arranjaments (instrumentals i vocals, amb més presència de seccions corals, per cert) dels èxits de la dècada dels 80. De tots ells i per diverses raons cal mencionar alguns: Holiday (amb 'coros' potents i coregrafia inclosa), How will I know (menys actiu i en una altra tonalitat...), It must have been love (bona actuació i interpretació vocal sobretot en els aguts per part de la protagonista) i clar, Walking on sunshine (esperat perquè dóna títol a la pel·lícula).
Fent un repàs al conjunt d'actrius i actors, dir que la protagonista (Hannah Arterton) canta i actua correctament, igual que el protagonista (Giulio Berruti), però aquest -d'evident presència- té menys números vocals. Ara bé, ni un ni l'altra brillen per aptituds en moviment coreogràfic, per dir-ho d'alguna manera. De les actrius més afavorides, la germana de la protagonista (Annabel Scholey) i la seva amiga (Katy Brand), la qual posseeix una veu suggerent pel cant. També hi participa Leona Lewis, que no hi destaca, i Giulio Corso, de clares capacitats vocals.
En resum, Walking on sunshine és un feel-good film dirigit per Max Giwa i Dania Pasquini, que et fa riure, llueix un repartiment jove i atractiu, mostra alguns racons preciosos d'Itàlia i et fa reviure a través de les versions d'alguns dels temes més sonats dels 80:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada