diumenge, 31 de maig del 2015

Pulcinella d'Igor Stravinsky

La nova producció de l'Auditori, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) durant els dies 22, 23 i 24 de maig de 2015, va estar acompanyada per la vaga indefinida del servei d'acomodació des del passat 30 d'abril; però no va afectar en el desenvolupament de l'activitat programada del dissabte 23 a la tarda. Els concerts estaven emmarcats en l'epígraf "La 40 simfonia de Mozart", i novament hagués fet més justícia pel resultat musical un altre, com "Pulcinella d'Igor Stravinsky".

Sota la competent direcció de Masaaki Suzuki, molt clar i precís en gest (rítmic i plàstic en funció dels passatges), vam poder disfrutar de l'elevada qualitat de la partitura d'Igor Stravinsky (el ballet Pulcinella) i de les miniatures que la integren. Creada a partir d'obres de Giambattista Pergolesi, van destacar l'Obertura: Allegro moderato, el primer Allegro assai, l'Allegro: alla breve. Tarantella i el darrer Allegro assai. En canvi, amb una OBC reduïda, els errors i els desordres en diverses parts es fan evidents, sobretot en alguns instruments en concret. El ballet també hi inclou tres papers vocals, els quals van ser interpretats per Marta Almajano (soprano), Nicholas Phan (tenor) i José Antonio López (baríton). Només podem citar al tenor Nicholas Phan pel seu timbre agradable i correcció amb la música. I per acabar, agrair l'adequació en estil musical gràcies a la interpretació del director Masaaki Suzuki.

La Simfonia núm. 40, en sol menor, KV 550 de Wolfgang Amadeus Mozart, programada en la segona part, és una d'aquelles obres que està sotmesa a la mirada exigent del públic, precisament per la quantitat de versions i mans que l'han treballada. Per això, es notaren les presses dels violins en el primer moviment i alhora una bona lectura del director per la secció vent-fusta. L'excés de tempo i el poc control de l'últim moviment van evidenciar-se igual que la pèrdua de pulsació orquestral i les errades en els solistes durant el segon. Ara bé, de tota la simfonia, ens quedem amb l'estabilitat del minuet.

Sembla que el públic barceloní no va voler omplir gaire la sala de l'Auditori. No sé quina fou la causa... W. A. Mozart? I. Stravinsky? Tocava futbol? Potser l'Eurovision Song Contest 2015!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada