Lohengrin en el Festival Bayreuth al Liceu

Bicentenari Richard Wagner. Festival Bayreuth. Gran Teatre del Liceu. 5 de setembre de 2012. Lohengrin.

Aquestes són les consignes que vaig usar i repetir després de triar una de les tres ofertes del festival: Tristan und Isolde, Lohengrin o Der Fiegende Holländer. Abans d'inciar la temporada d'òpera, el teatre barceloní proposava aquesta gran oportunitat per a la ciutat i al seu públic.

No va ser fàcil decidir-se, i especialment quan es tracta de versions concert. Potser en altres casos és més immediat, però no ho és tant entendre un drama musical de Wagner sense escenografia. Ara bé, no podia estar a Barcelona i perdre'm l'oportunitat de viure una nit de grans solistes amb el Cor i l'Orquestra del Festival de Bayreuth!

Malgrat que el segon acte va ser una mica llarg degut a la dificultat en seguir la trama per culpa de la producció en versió concert..., les quatre hores i mitja de durada aproximada (amb els dos entreactes) van ser tota una excepcional vivència.

Entre els grans cantants de la funció, cal destacar el tenor Klaus Florian Vogt, que va interpretar el paper principal de Lohengrin. La seva veu poc wagneriana, amb un registre de cap força explotat, va brillar en una actuació plena d'un refinat bon gust musical. La direcció musical de Sebastian Weigle va generar un resultat que poques vegades queda aconseguit dins del teatre. Però és que actuava el Cor i l'Orquestra del Festival de Bayreuth! So, dinàmiques, articulació, tempo, text, caràcter, moviment...: tot estava al seu lloc! La sensació sonora i l'efecte físic són indescriptibles.

Partint de l'obvietat que tots els músics que actuaven aquell vespre eren grans professionals, per davant dels solistes va destacar el Cor del Festival de Bayreuth; i per sobre del Cor, sens dubte, va impressionar l'Orquestra del Festival de Bayreuth. Per tant, amb poques paraules, per mi, va ser el concert de l'Orquestra.

Una nit única. Una experiència única. Una cita a Bayreuth.

Bésame mucho

No tenia planificat veure cap funció d'aquest musical. De fet, va ser per casualitat l'oferta que vaig trobar a última hora... I pensant què podia fer durant la tarda del darrer diumenge del mes d'agost..., vaig acabar al Teatre Victòria del Paral·lel de Barcelona.

Sincerament, no sabia què em trobaria. Ni coneixia la història, ni m'havia aproximat a la música, ni informat sobre els papers principals, ni de la direcció. Totalment a l'aventura!

El resultat fou un inesperat espectacle de ball, en especial, i música. La coreografia i la direcció anava a càrrec de Yolena Alonso, amb Henry Gual com a segon coreògraf. Loipa Alonso va preparar als actors. I els directors musicals eren Pachito Alonso i Saúl Valdés, amb Christian Alonso com a director de la Banda.

La Banda de Christian y Rey es un grup musical cubà creat pels gemans Alonso l'any 2010. L'agrupació promou la World Cuban Music, un estil influenciat per les sonoritats contemporànies que s'alimenten de la trajectòria musical de Pacho Alonso (l'avi, músic de bolero i música popular cubana) i de Pachito Alonso (el pare, director d'una de les orquestres de salsa amb més fama del país). Van ser els encarregats de la música en viu de l'espectacle: bon grup musical i molt bones veus.

Els actors i l'argument de l'espectacle van passar desapercebuts degut a les vistoses i rítmiques coreografies, carregades de precisió i de variats vestuaris de tots els ballarins. Va ser una lliçó amb molt bona nota de com sentir el ritme i ballar.

Recordo bé entrar al teatre i escoltar música cubana de fons, abans de l'inici de la funció. Però van aconseguir ampliar l'atmosfera cubana durant l'entreacte: mai havia vist la venda de mojitos fora de la sala i a l'escenari en un carro! Pura festa llatina! I quan va acabar la segona part, per rematar, van anunciar que estàvem tots convidats a seguir a una discoteca a (...)!!!