Un total de 19 pianistes han pogut accedir a les audicions del dijous 19 i divendres 20 de març de 2015 en el Petit Palau. En aquesta segona prova eliminatòria del Concurs Internacional de Música Maria Canals, els participants acceptats -en funció de les qualificacions de la primera prova- han d'interpretar un programa d'uns quaranta minuts. El repertori consta d'una obra contemporània composta a partir de 1990 de cinc minuts de durada (excloses aquelles escrites pels mateixos concursants i les que necessitin preparació prèvia del piano); una obra romàntica triada pels participants a partir d'una llista d'obres proposades per l'organització (J. Brahms, F. Chopin, C. Franck, F. Liszt, S. Rachmaninov, F. Schubert o R. Schumann); i per últim, a partir d'una relació obligatòria de compositors del segle XX, una obra completa o una col·lecció completa o bé un o diversos números d'una col·lecció (M. Balakirev, F. Poulenc, M. Blancafort, S. Prokofiev, M. Ravel, X. Montsalvatge, F. Mompou, C. Debussy i molts més).
En la primera de les quatre audicions d'aquesta segona prova eliminatòria, ahir a les 10h del matí, hi participaren novament Osip Nikiforov, Luka Okrost i Tomoki Kitamura, amb dos pianistes més. En aquest cas, el segon no va fer tant bon paper com en l'anterior prova; en canvi, els altres dos (Osip Nikirofov i Tomoki Kitamura) van tornar a demostrar que poden convertir-se en finalistes del concurs.
Osip Nikiforov (20 anys, Rússia) va interpretar Sway green treetops de S. I. Ikebe, on els efectes i l'ampliació de les dimensions sonores del piano hi destacaren; Variacions sobre un tema de Paganini Op. 35 (2n llibre) de J. Brahms: la certesa del virtuosisme amb un discurs clar i entenedor; i per acabar, Gaspard de la nuit de M. Ravel, lluint bon gust i plasticitat en el so. Per definir aquest jove pianista, afirmo: adequació del programa, noblesa sonora, virtuosisme i elegància. Quan l'escoltes, tot està en el seu lloc i la seva interpretació és un gran luxe pel públic.
Novament, l'altre pianista a considerar és Tomoki Kitamura (23 anys, Japó). Amb canvi d'ordre en el programa, inicià la seva actuació a partir del misticisme, profunditat i espiritualitat de Preludi, coral i fuga (C. Franck). De nota. Després continuà oferint les atmosferes ben presentades i el tractament del piano com a un instrument de percussió de l'obra Les adieux, de Jatekok [Jocs] - vol. VI (G. Kurtág). Per últim, l'exhibició i l'espectacular final tècnic de Im Freien (B. Bartók). Més que concursar, regala un concert, amb un clar domini instrumental i de qualitat, però respecte el programa, potser massa centrat en el segle XX.
Res més? Sí, desitjo que el jurat valori aquests dos concursants aptes per a la semifinal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada