El 61è Concurs Internacional de Música Maria Canals a Barcelona va obrir les portes del Petit Palau als pianistes participants el diumenge 15 de març de 2015. La primera prova eliminatòria consta de sis sessions (fins el dimecres 18), on els 82 concursants han d'interpretar un programa d'uns vint minuts aproximadament centrat en tres obres obligatòries: Preludi i fuga de J. S. Bach, Sonata de L. van Beethoven (un o dos moviments) i un estudi romàntic.
A les 17 h de la tarda tenia lloc la sessió inicial de la primera prova eliminatòria, on audicionaren els deu primers concursants. Amb la clara intenció d'alleugerir el text i no convertir-lo en una autèntica pedra pel lector, només faré cinc cèntims dels pianistes que, segons la seva demostració interpretativa, reuneixen les condicions òptimes per a ser possibles finalistes del Concurs Internacional Maria Canals 2015. El jurat ja farà la seva tasca en sel·leccionar per a la segona prova eliminatòria a alguns dels joves que no citaré d'aquella tarda.
En primer lloc, Osip Nikiforov (20 anys, Rússia). Sens dubte, el millor dels deu primers audicionats. No es tracta únicament d'una interpretació impecable; va demostrar personalitat, ser un bon músic, amb una qualitat de so de categoria i una elecció intel·ligent del programa. El Preludi i fuga núm. 1 (vol. 1) de J. S. Bach va resultar màgic i amb evidents indicis de mestratge. La Sonata Op. 101 de L. van Beethoven, orquestrada i polifònica de la primera a l'última nota. I l'Estudi núm. 12 Op. 8 d'A. Scriabin provocava aquella sensació física de benestar perquè tot estava en el seu lloc, en especial, l'estètica de la meravellosa música del compositor.
A continuació d'Osip Nikiforov, va ser el torn de Luka Okrost (23 anys, Geòrgia). Coincidint amb el seu contrincant quant al Preludi i fuga, la seva versió més continguda no va superar a la d'Osip Nikiforov. Entorn a la Sonata Op. 53 de L. van Beethoven, res a dir, ben interpretada, sobretot en comparació al primer pianista japonès de la tarda que també audicionà la mateixa obra. I per acabar, Gran estudi de Paganini núm. 6 de F. Liszt, on les octaves i la sonoritat més àmplia van ser estressades en algunes ocasions.
I per últim, Tomoki Kitamura (23 anys, Japó), molt serè, concentrat i oferint tot un recital. El Preludi i fuga núm. 17 (vol. 2) bachià fou completament sencer. Amb la Sonata Op. 110 del mestre de Bonn va evidenciar diferents timbres, precisió i petits detalls. I va demostrar tenir totes les dificultats més que superades i essent musical en l'Estudi transcendental núm. 10 de F. Liszt.
Com a mínim, aquests tres grans pianistes hauran passat a la segona prova eliminatòria? Esperem que sí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada