Per aquesta ocasió, el sopar abans del concert, a quarts de vuit del vespre, envoltats d'estrangers! Ens preparàvem per a un concert en majúscules que recordarem.
James Taylor actuà al Gran Teatre del Liceu el passat 14 de març dins del Festival Mil·lenni, una oportunitat única per disfrutar d'un dels grans, el qual representa a la perfecció la cançó americana als seus 67 anys. Amb una veu intacta, un gust musical exquisit i una elegant naturalitat, fa que no vulguis ni puguis deixar d'escoltar-lo. No només es tracta d'una carrera d'èxits -25 àlbums i un següent aquest juny-, sinó l'atractiu estil country-folk-blues-pop americà tan inigualable en ell.
A més, si tancaves els ulls, l'elevadíssima qualitat del directe (James Taylor i tots els músics que l'acompanyen) et feia pensar en un autèntic enregistrament de luxe. Tot estava al seu lloc. Per cert, la seva All-Star Band: bateria (Steve Gadd), teclats (Larry Goldings), baix (Jimmy Johnson), guitarra (Michael Landau) i background vocals impressionants (Kate Markowitz, Arnold McCuller i Andrea Zonn, veu i violí).
Entre alguns dels temes interpretats, destacaren Something in the way she moves, Carolina on my mind, Walking man, Hour that the morning comes i Streamroller. També va adelantar els nous Today, today, today i Stretch of the highway del proper àlbum Before this world. Tampoc hi faltaren les anècdotes: el públic cantant "Happy birthday to you..." (fou dos dies abans del concert) o el mateix James Taylor anunciant un entreacte, segons la política/tradició operística del Teatre! Això sí, durant la pausa, amablement va atendre assegut a l'escenari a tots aquells que volien una fotografia, un autògraf o apropar-se a l'artista.
Reservats just per acabar l'actuació, l'encantador How sweet it is (to be loved by you) de Marvin Gaye i l'immortal You've got a friend de Carole King. Què més es podia demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada