Barcelona va tenir l'oportunitat d'acollir i celebrar el 80è aniversari del gran compositor estonià Arvo Pärt. El primer dels concerts dedicats a l'efemèride va comptar amb la presència del mateix compositor i de l'excepcional Latvian Radio Choir dirigit per Sigvards Klava. Un concert memorable que tingué lloc el 6 de març de 2015 a la Basílica de Santa Maria del Pi.
A més del compositor Arvo Pärt d'elevada categoria creativa, els protagonistes induscutibles de la vetllada foren el director del cor i Latvian Radio Choir. Els seus dilatats currículums van ser totalment palpables en la demostració coral de comoditat, bon gust i qualitat impressionants.
Un programa format per quatre obres d'Arvo Pärt alternades consecutivament amb tres del català Bernat Vivancos justificava el concert titulat "Minimalisme sacre. Pärt + Vivancos = un diàleg".
Comentem per separat els dos llenguates musicals que vam poder viure per aproximar-nos a descriure el rigor artístic del cor, format per 24 cantants (6 SATB). De B. Vivancos interpretaren Le cri des bergers, O Virgo Splendens i Aeternam. Amb la primera obra van lluir el constant vocalise i a un baríton solista situat a l'orgue. En la segona -també amb solista però soprano-, van fer servir diverses vegades els diapasons, no amagaren els efectes espectrals i els harmònics del cor restaren més que potenciats. I a través de l'última, els baixos van demostrar la seva profunditat i tot el cor, la plasticitat en el so.
Ara bé, l'ampliació de les possibilitats interpretatives del cor de cambra letó es desplegava en cada obra d'A. Part. La solidesa, qualitat i precisió sonores en Triodion eren més que evidents, s'entenien clarament les diferents seccions de la composició i, comptant amb soprano solista dins de la formació coral, els baixos destacaren en timbre. Nunc Dimittis esdevingué la composició i interpretació més espectacular del vespre, especialment pel gran diminuendo coral que deixa sense respiració a qualsevol oïent. I just aquest recurs dinàmic va quedar definit com el segell d'or de Latvian Radio Choir, sens dubte. El gran Magnificat va gaudir d'una afinació excel.lent i la sonoritat del fonema /k/ fou unitària a la mil·lèsima en totes les ocasions; ara bé, el destí va forçar la diabòlica col·laboració d'un telèfon en els darrers acords de l'obra...: és inacceptable! I finalment, el concert va cloure amb Da pacem Domine, on el cor tornà a mostrar la naturalesa del diminuendo i, a més, va transmetre la pau i la immensitat com a caràcters de la partitura. Èxit d'una alta esfera.
Abans d'acabar aquestes consideracions, una última. La claredat, el gest, la senzillesa, la facilitat i la concentració de Sigvards Klava com a director excepcional donen llibertat a cada color de veu i al mateix temps permeten unir-les en un únic instrument, l'excepcional Latvian Radio Choir. Gràcies pel concert. No passa cada dia. Irrepetible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada