A vegades, les espectatives que posem en la tria d'un espectacle per la promoció que se'n fa o les que consten en el programa de mà o les que nosaltres ens imaginem..., no coincideixen amb les reals a sobre de l'escenari. Això ha passat aquest vespre, no només a mi sinó als tres que hem assistit a Shiver, l'espectacle ofert avui per la companyia Nicole Seiler al Mercat de les Flors. En general ha estat repetitiu, lent i monòton; però sí d'interès -a càrrec d'Stéphane Gattoni i Vincent Deblue- els efectes del color i la foscor i el tractament del vídeo projectat sobre els quatre cossos nus dels ballarins (Claire Dessimoz, Dominique Godderis-Chouzenoux, Krassen Krastev i Mike Winter). La música de Stéphane Vecchione només ha inclòs tres elements discrets però contrastants amb el conjunt: un únic acord major, el so d'una copa emès pel contacte giratori dit-cristall i una veu enmig d'un fragment potser de caràcter graciós o similar sense definició. La resta, música de sorolls amb efectes constants de maquinisme i crescendi que exploten en un soroll purament eixordador. No sempre s'acerta en l'oferta cultural, però penso que tot són experiències...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada