Maria João Pires i el concert "Schubert, Opus pòstum"

El passat 11 de febrer de 2015, a les 20'30h del vespre, la Temporada Ibercamera va incloure novament a Maria João Pires en la seva programació. En aquest cas, una proposta molt atractiva de la pianista, el "Projecte Partitura", que consisteix en un recital compartit -entre dues generacions- i per a l'ocasió comptava amb el seu deixeble Julien Libeer. Una manera interessant per avalar-lo al Palau de la Música en el concert titul·lat "Schubert, Òpus pòstum". L'epígraf és un més -dels molts, està de moda últimament en l'oferta musical- vinculat amb el repertori o una part d'ell. Sí, van tocar obres de F. Schubert i M. Ravel.

En concret, vaig assistir a aquest concert atret pel duo a quatre mans Pires-Libeer, els quals obriren la vetllada amb l'Allegro en la menor per a piano a 4 mans, D. 947, Op. 144, "Lebensstürme" de F. Schubert. La superioritat de Maria João Pires (en la part de secondo) sobre el seu deixeble Julien Libeer (interpretant el primo de la partitura) s'evidenciava quan la melodia principal restava en el secondo, ja que el primo esdevenia descuidat en ocasions -sobretot en el forte- mentre sí destacava en els aguts i articulació. Malgrat que el motiu rítmic inicial basat en els acords fou imprecís per part del duo, igual que el penúltim en acabar amb sonoritat massa oberta, tots dos s'entenen bé, fan bona música de cambra, amb el so i fraseig de Maria João Pires, i mostrant aquells moments tan característics de F. Schubert.

A continuació, Julien Libeer (amb pantalons beix i camisa blanca ampla) va oferir la Suite per a piano, M. 68, "Le Tombeau de Couperin" de M. Ravel, mentre la seva mestra descansava i l'escoltava en una tauleta de te amb dues cadires a l'escenari. Un nou format força proper i agradable. Repassem l'obra interpretada. Correcte en el Prélude, potser un pèl estàtic per tractar-se de M. Ravel; la Fuge, estressada de so, però amb un gran final pianissimo i recollit; en la primera i tercera secció de la Forlane hi faltaven els greus del piano, però la segona va lluir per l'ús del pedal i les sonoritats; el famós Rigaudon, triat en un tempo més retingut, va gaudir de detalls; el Menuet va deixar entreveure l'instant de poca qualitat pel pedal entre el forte i piano; i per acabar, la Toccata, amb un final brut, on Julien Libeer va destacar en les melodies i la tècnica de notes repetides amb un bon fraseig. Just després de la seva interpretació, Maria João Pires va oferir al seu deixeble una copa d'aigua. Quin luxe "familiar", oi? I tot plegat enmig dels aplaudiments!

Després de la pausa, la segona part del concert va estar dedicada íntegrament a F. Schubert (Sonata núm. 21, D. 960, " Opus pòstum"), en mans de Maria João Pires, una especialista en el compositor, segons la crítica, encara que qui escriu prefereix altres noms. Abans de res, el seu deixeble va ajudar a la pianista a canviar la banqueta i tot seguit va asseure's a la taula del cafè per disfrutar del pianisme de la portuguesa, vestida amb aquelles peces amples i còmodes tan característiques en ella, sense aproximar-se a la informalitat. El primer moviment va sonar adequat en general, però els trinats no van acabar de funcionar i, degut al caràcter appassionato d'alguns passatges, el forte esdevingué forçat negligint algunes notes. En canvi, l'Andante sostenuto va gaudir de musicalitat i expressió en les línies, convertint-se en el moviment del recital; i el tercer, amb aquells detalls de la intèrpret. Per tancar la sonata, alguns compassos precipitats en el final, però en resum tot un Allegro ma non troppo molt sencer.

Èxit rotund amb Maria João Pires en el Palau de la Música. La propina musical va ser una mostra d'art, tots dos pianistes novament al piano: G. Kurtág, Hommage à Schubert (de Játékok [Jocs], vol. III), una obra que no és per a quatre mans. Com va ser interpretada? Primer tocà ella i a continuació, el deixeble. Curiosa decisió, simpàtica i senzilla.

I per fi, l'hora del meu moment reservat. A vegades passa, no tens ganes de trobar-te a ningú (difícil segons quines dates musicals), però no era dia de fer societat, no l'11 de febrer.