Els 45 minuts d'espectacle de la companyia Maduixa Teatre en el Mercat de les Flors fan viatjar a qualsevol a un espai màgic. Música, teatre, noves tecnologies audiovisuals i dansa dialoguen en la proposta Dot, inspirada en l'art conceptual de l'artista nord-americà Sol LeWitt.
Sota la direcció, dramatúrgia i il·luminació de Juan Pablo Mendiola, coreografia de Mamen García, vestuari de Joan Miquel Reig i audiovisuals de Bea Herráiz, només dos actors-ballarins (Laia Sorribes i Joaquin Collado) mouen l'espectacle a partir d'un punt que es transforma, apareix i desapareix, canvia de color i muta en diferents formes geomètriques on l'impacte visual és ple en la tridimensionalitat.
La música de Damián García acompanya el text i el moviment, en ocasions sincronitzats, com la representació d'una curiosa corda que sona quan la pincen o les mosques que volen enmig de la percussió en tempo més àgil. En un dels moments més espectaculars, el del somni, hi trobem com a protagonistes els pizzicati del violí i el piano, envoltats d'una esfera de zetes! I en l'altre, el número funky on tots dos ballen, el baix i les trompetes hi destaquen amb les formes i els colors visuals! A més, la composició beu de diferents llenguatges (flamenc, música de cabaret -en el joc amb les pilotes simulant una càmera lenta en viu-, jazz, disco i funky, clar) i també inclou el timbre tan característic de les capsetes de música quan desapareix la bola dins la butxaca...
Una delícia d'espectacle pel públic de quatre fins a set anys, però també adreçat als més grans. Per això, entre els adults que triaren Dot, dos van disfrutar-lo molt aquella tarda del 14 de febrer!
Sota la direcció, dramatúrgia i il·luminació de Juan Pablo Mendiola, coreografia de Mamen García, vestuari de Joan Miquel Reig i audiovisuals de Bea Herráiz, només dos actors-ballarins (Laia Sorribes i Joaquin Collado) mouen l'espectacle a partir d'un punt que es transforma, apareix i desapareix, canvia de color i muta en diferents formes geomètriques on l'impacte visual és ple en la tridimensionalitat.
La música de Damián García acompanya el text i el moviment, en ocasions sincronitzats, com la representació d'una curiosa corda que sona quan la pincen o les mosques que volen enmig de la percussió en tempo més àgil. En un dels moments més espectaculars, el del somni, hi trobem com a protagonistes els pizzicati del violí i el piano, envoltats d'una esfera de zetes! I en l'altre, el número funky on tots dos ballen, el baix i les trompetes hi destaquen amb les formes i els colors visuals! A més, la composició beu de diferents llenguatges (flamenc, música de cabaret -en el joc amb les pilotes simulant una càmera lenta en viu-, jazz, disco i funky, clar) i també inclou el timbre tan característic de les capsetes de música quan desapareix la bola dins la butxaca...
Una delícia d'espectacle pel públic de quatre fins a set anys, però també adreçat als més grans. Per això, entre els adults que triaren Dot, dos van disfrutar-lo molt aquella tarda del 14 de febrer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada