No és inusual basar-se en una excusa narrativa per a construir un espectacle de dansa. Així ho ha fet el coreògraf Thomas Noon, el qual parteix del mite Medea d'Eurípides per elaborar el seu discurs artístic on, a través de la música, el moviment del cos i la coreografia són els protagonistes.
Durant diversos dies, el Mercat de les Flors ha acollit la creació Medea de Thomas Noon amb un èxit més que evident, com es va poder comprovar el divendres 13 de febrer de 2015.
Només sis ballarins fan funcionar l'espectacle d'una hora de durada, els quals deixen entreveure els personatges de la dramatúrgia i mostren al públic la traïció, l'admiració, la venjança, el menyspreu, l'amor, el desamor... Tots ells, bons intèrprets: Javier G. Arozena, Alba Barral, Jerónimo Forteza, Erik Regoli, Karolina Szymura i Eleonora Tirabassi. La segona és l'encarregada d'obrir la funció representant a Medea; ara bé, en el paper d'un dels dos fills, s'hi observa el ballarí més plàstic i expressiu en moviments, Erik Regoli.
Entre alguns dels recursos emprats en la performance, el cercle és l'element coreogràfic més visible que apareix en dues ocasions, de manera individual i també col.lectiva.
A més, l'escenari gaudeix d'una llum especial (un total de nou punts de llum amb diferents tons homogenis com el blau, el gris, el blanc...) i del vestuari senzill i alhora elegant dels ballarins (similar i complementari a la il·luminació de Peter Lundin).
Sobre la composició musical de Jim Pinchen, cal a dir que usa els efectes del crescendo i diminuendo, mostra alguns ecos, inclou elements naturals com l'aigua i explota el maquinisme, dins d'un context sonor electrònic i contemporani ambiental. S'hi desxifren dotze possibles seccions que descric esquemàticament a continuació: [1] presència de violoncel i obstinat electrònics; [2] atmosferes sonores; [3] primera melodia amb números coreogràfics conjunts difícils, on s'hi aprecien baixos i violins; [4] secció molt rítmica per a un duo de ballarins molt interessant; [5] minimalisme tímbric del piano/teclat -mínima melodia interrumpuda- i glissandi de violins i violoncel; [6] motius melòdics inicials de piano; [7] so de l'arpa, maquinisme de notes repetides i veus (correspon al moment dramatúrgic on Medea mata i al coreogràfic d'un trio impressionant de ballarins); [8] inclusió de la màquina d'escriure i participació del violoncel, bateria i guitarra en moviment ràpid; [9] poca música; [10] suggerents acords llargs; [11] intens crescendo pels espasmes grupals; [12] tots els ballarins presenten els braços alçats, movent les mans i evidenciant una Medea sola, en un final sense llum i que acaba amb la música.
Doncs res més, aplaudiments i més aplaudiments, i després en el Mercat de les Flors... Uns 45 minuts de col·loqui amb els espectadors, la companyia i Thomas Noon!
"El resultado es visual"
"Se puede perder al espectador si no hay contraste"
"Música al servicio de la danza"
"El silencio de dos segundos es muy importante"
"He leído 'Medea', pero se trata más de la sensación, lo he dejado.
No he trabajado con el texto"
"Hay frases coreográficas que van mutando"
"Poder de la danza (...) Movimiento de la comunicación"
"El coreógrafo no es lucirse, es hacer lucir a los bailarines.
Yo fracaso si no lucen los bailarines"
(Thomas Noon)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada