Dins el cicle Solo Jamboree, el viol·loncelista francès Matthieu Saglio va obtenir una aclamada resposta per part dels assistents al Jamboree Jazz Club el passat 25 de febrer, a la segona actuació de les 22h, gràcies a la seva música i a la manera de presentar-la.
L'amabilitat i senzillesa de l'intèrpret i compositor fan que sigui escoltat i agradi. De formació clarament clàssica, tenyeix els seus temes -on sempre s'hi evidencia la influència bachiana- de músiques d'arreu, fusionant melodies, estils, cultures i tradicions diferents.
Va obrir la nit amb un tema inspirat en la crida a l'oració de Túnez ("Yabel mezze"), fent ús del baix bordó; després un sobre una melodia jueva i un altre a partir d'una de religiosa "de aquí", segons el viol·loncelista. Després, va arribar el torn de la seva aportació amb la veu, cantant a distància de 4a respecte la línia del violoncel a Mon petit, que pot tenir a veure amb una persona estimada o un nen petit. I novament, un altre tema (que no va tocar en l'actuació prèvia de les 20h) ideat en una melodia, índia en aquest cas, sense títol, també amb el suport del bordó a partir del sampler en els seus peus.
A partir d'aquí, un conjunt de creacions suggerents per la poètica en ells. Bajo los naranjos (en què Matthieu Saglio afirmà: " Si cerráis los ojos, podéis imaginaros en los jardines de la Alhambra"), Aquellos momentos contigo (dedicada a la seva dona per l'embaràs del segon fill; potser dels temes més extensos, on també cantà mentre realitzava les harmonies amb el seu instrument), Llamado tango (molt famosa a partir d'un anecdòtic vídeo que es pot trobar a www.youtube.com; llueix d'un obstinat de diversos bucles melòdics arrossegats pel sampler), L'eclipse (un tema ple de recursos i elements, en aquest cas: obstinats múltiples amb pizzicati, la suma de la melodia del violoncel i la veu de l'intèrpret a l'unisò, i un final fade out propi dels enregistraments mediat novament per la tecnologia) i Mon amour (ple dels familiars obstinats múltiples, incorporant harmonies i tremolos; Matthieu Saglio ens explicà que la composició fou estrenada en un certamen de poesia a París -el Festival de la Primavera dels Poetes-, on la ràpsoda fou Juliette Binoche, per això allò de "tengo fotito con ella!").
Més tard, el penúltim tema precedit d'un parlament-homenatge a la sala Jamboree Jazz Club, desitjant que mai tanqui, i del moment venda del CD en acabar l'actuació / facebook / web / etc. I l'última mostra de la seva música: primer sense arc -tot pizzicato- amb els múltiples obstinats, després la melodia àgil amb l'arc (Funky Tren).
Evident que tinguérem propines, dues més! La primera fou 20 de abril, perquè "fui padre dos veces este día, ¡qué casualidad!", va exclamar el músic. Dotada d'una melodia semblant a aquelles de les bandes sonores franceses, va tenir un final espontani ben precís: una trucada telefònica del públic en el darrer instant del violoncel. El segon regal musical, en veu de l'artista i fregant les cordes amb els dits pel màstil, va ser una versió força jazzy amb tocs de bossa nova de La Javanaise, molt famosa a França.
Per tant i en resum, dels temes interpretats en el Jamboree Jazz Club, els més destacables foren Llamado tango, Mon amour i L'eclipse. I sí, una hora i quinze minuts de Matthie Saglio, natural i proper, amb música pròpia, centrada en temes personals i melodies cícliques, ben plantejada dins la world music.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada