Situo l'escena: Palau de la Música absolutament buit (les poques localitats ocupades, totes a platea; primer i segon pis com un desert), dimecres 18 de febrer de 2015, 20h del vespre. Qui actuà? Era el segon dia consecutiu del concert "De Vivaldi i Mozart a Sarasate", amb el gran violinista i director Ashot Tigranyan junt al seu ensemble Classical Concert Chamber Orchestra, fundat pel mateix músic l'any 2006.
De gira per Espanya, el músic i la seva orquestra van oferir fragments del programa fixat i també obres fora de programa. Totes presentades pel violinista de formació russa (deixeble de Leonid Kogan), amb gràcia i simpatia a l'estil americà, fent sentir còmode als pocs assistents, en un format de concert més proper al d'un assaig general comentat. Malgrat que l'afinació va ser dubtosa, és indubtable la seva trajectòria, i així ho demostren els seus arranjaments i el so compacte de la seva orquestra (cal felicitar a part els tres violoncels i els dos contrabaixos!).
Dirigint i tocant alhora, passejant-se per l'escenari, van interpretar -entre d'altres- l'Estiu i la Primavera de Les quatre estacions d'A. Vivaldi, el segon moviment del Concert per a violí núm. 4 en re major, K. 218 de W. A. Mozart, Salut d'amour d'E. Elgar, Fantasia sobre Carmen Op. 25 de P. de Sarasate i Siete canciones populares españolas de M. de Falla (amb la mezzosoprano María José Montiel, diva concentrada en els cabells i el seu vestit vermell amb cua, emocionada per tornar a trepitjar l'escenari d'homenatge a Xavier Montsalvatge pel seu 90è aniversari, però que només li vaig entendre de tots els textos allò de "y quién me lo dió a entender", de l'última cançó).
Programadors, es tracta d'emmascarar aquells noms de promotores que heu criticat tant durant tants anys i que omplien tantes localitats o potser hi havia futbol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada