Un espai per escriure, per reflexionar, per viure l'activitat musical de Barcelona i altres indrets. És un viatge per les meves impressions sobre els concerts, les òperes i els espectacles amb música de l'oferta cultural i artística actuals. Hi anem i tornem?
dimecres, 31 d’agost del 2016
MICHAEL JACKSON - Live at Wembley, 1988
Streisand Encore: Movie Partners Sing Broadway
AT THE BALLET [with Anne Hathaway & Daisy Ridley]
LOVING YOU [with Patrick Wilson]
WHO CAN I TURN TO (WHEN NOBODY NEEDS ME)
[with Anthony Newley]
ANY MOMENT NOW [with Hugh Jackman]
I DIDN'T KNOW WHAT TIME IT WAS
THE BEST THING THAT EVER HAS HAPPENED [with Alec Baldwin]
THE BEST THING THAT EVER HAS HAPPENED [with Alec Baldwin]
NOT A DAY GOES BY
ANYTHING YOU CAN DO [with Melissa McCarthy]
FIFTY PERCENT
I'LL BE SEEING YOU / I'VE GROWN ACCUSTOMED TO HER FACE [with Chris Pine]
LOSING MY MIND
PURE IMAGINATION [with Seth MacFarlane]
TAKE ME TO THE WORLD [with Antonio Banderas]
CLIMB EV'RY MOUNTAIN [with Jamie Foxx]
Ciudades Lejanas
Res més preat, un treball discogràfic de jazz on la veu i l'expressivitat de la cantant Ana Finger llueixen en una sel.lecció de temes i noves creacions d'elevada qualitat, amb els sòlids arranjaments a càrrec de la pròpia artista junt a Francisco Suárez. Sí, Ciudades Lejanas, d'Ana Finger.
Per una banda i sens dubte, Canto al Río Uruguay (de Ramón Ayala) obre el disc d'Ana Finger a la perfecció. La melodia en direcció ascendent que conté ja anuncia i situa les altes vistes de tot el recorregut que es viurà durant els deu temes de l'enregistrament. Un recorregut on no hi falta la calidesa llatina ni la bella poesia en les lletres de Vientos de Ayer (d'Ana Finger) i Ciudades Lejanas (d'Ana Finger & Francisco Suárez), tema dedicat al pare de la cantant i que, a més, dóna nom al seu treball discogràfic.
Per una altra, quatre títols demostren les clares capacitats interpretatives de la vocalista. Només cal escoltar els primers versos de la veu després de la introducció del contrabaix a Blue Skies (d'Irving Berlin) o el tractament de la vocalitat com un brillant i lleuger instrument de vent en Valparaíso (d'Ana Finger & Francisco Suárez), en el qual hi destaquen l'obstinat, l'ús de la lletra exclusivament en una secció insertada en la forma, el poder del ritme i l'atmosfera elèctrica. Però qui vulgui disfrutar del virtuosisme dels solos de la cantant junt a l'expressió dels diferents registres i colors de la seva veu, els han de cercar a Sea Monkeys (d'Ana Finger & Francisco Suárez) i A Night in Tunisia (de Dizzy Gillespie). Dos temes que no tenen res a envejar i resten en la línia de les grans del jazz. L'humor, la frescor i la bona energia hi conviuen a Sea Monkeys, on el solo vocal s'inicia amb una sorprenent i llarga síl.laba ("doooey") que amplia les seves dimensions i defineix la posterior naturalesa improvisatòria. Sobre A Night in Tunisia hi circula un exotisme que es tradueix en la llibertat i la volada del seu solo i potents detalls en majúscules, com la netedat d'afinació en les aproximacions cromàtiques, entre d'altres.
Cal afegir un detall que s'hi respira en el disc Ciudades Lejanas (gravat a l'Estudi BmasB de Barcelona ara fa deu anys, entorn als noms de Stephane Carteaux, Ferrán Conangla, Jordi Pujol, Joan Sirvent i Francisco Suárez), la generositat musical d'Ana Finger en incloure en tots els temes solos dels diversos músics que enregistren amb l'artista [Eduardo Tancredi (piano), Mario Rossy (contrabaix), Xavi Maureta (bateria), Joan Chamorro (saxòfon tenor i baríton), Jordi Prats (saxòfon alt) i Dani Forcada (percussió)], excepte en la propina musical que tanca el treball discogràfic de la cantant acompanyada al piano per Francisco Suárez, és a dir, en el Poema XXII (de María del Mar Estrella & Francisco Suárez).
Ara bé, per acabar és obligada la menció a part de dues joies exquisides. Peter Gast (de Caetano Veloso): els discrets melismes, la clara dicció, el silenci, l'elegància en el fraseig, l'elasticitat dels tresets amb dinàmica diminuendo, la força de la intimitat i l'expressiva qualitat sensible són irrepetibles. L'altra, the old cut, extreta de la pel.lícula Tootsie amb la versió original de Stephen Bishop, It Might Be You (d'Alan Bergman & Dave Grusin): únicament els arranjaments vertaders milloren les creacions inicials i les melodies més senzilles permeten mostrar la sinceritat de les paraules. Doncs sí, indubtablement és un fet amb Ana Finger. Primer als anys 80, després a Waiting to Exhale amb Roberta Flack i ara a Ciudades Lejanas d'Ana Finger. It Might Be You...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)