El Teatre Gaudí de Barcelona va acollir, entre el 10 d'agost i el 30 de setembre de 2012, l'espectacle de dansa-teatre Lulú, una coproducció de la Companyia Roberto G. Alonso i el Teatre Bartrina. Només quatre intèrprets en moviment que dansen i actuen, coreografiats i dirigits per Roberto G. Alonso, sota la direcció escènica de Toni Vives i amb la fotografia d'Anna Padrós.
L'eix principal de la proposta és Lulú: el fascinant personatge creat a finals del segle XIX per Frank Wedekind (el famós dramaturg i poeta alemany de L'espertit de la terra i La caixa de Pandora, obres que inspiraren a Alban Berg en la seva òpera Lulú).
Els quatre personatges representen les víctimes de la psicologia humana, en una societat plena de misteris, de perversions i alhora de tabús. Lulú és la única que no en té i es mostra lliurement controladora sense ideals, com a símbol de la luxúria, la sensualitat i l'erotisme. Un mariner ens apropa a l'atmosfera de l'expressionisme i de la imatge grotesca del fàstic sota l'atractiu de la sexualitat i la passió, transformat en gos i dominat per Lulú. Una innocent i dolça noia no aconsegueix allò que busca per la presència addictiva de la protagonista. I un sacerdot fa girar la trama a prop de la bogeria, la vida i la mort, amb el fum del poder de la destrucció.
Des de l'inici, s'observa la dissecció de les ànimes com si fossin pintades pel noruec Edvard Munch, enmig d'una clara i constant angoixa protagonitzada per l'acció i la relació llum-música. A més, el contacte del públic amb l'escena era tan estret que l'agitació resultava inevitable...
En fi, un espectacle de fusió vehiculat a través dels efectes psciològics de la il·luminació i la música, que no va deixar indiferent a ningú en la seva última funció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada