Festival Castell de Peralada en Dansa

Enclave maravilloso.

Programación excelente.

Difusión internacional excepcional.

Organización perfecta.

Trato exquisito.

Público atento e instruido.

Todo esto me hace pensar siempre, vete a Peralada, baila y disfruta. No has de preocuparte de nada más.

- Ángel Corella -

El 17 d'agost, un dia després de la clausura de l'edició del Festival d'enguany, vaig visitar l'exposició Festival Castell de Peralada en Dansa a l'Espai Cultural La Ciutadella de Roses. Ha estat oberta al públic tot el mes d'agost, però va ser inaugurada el passat 14 de maig i exposada fins el 28 de juliol al Palau Robert de Barcelona.

Amb motiu de la commemoracíó del 30è aniversari de dansa a Peralada i coincidint amb la participació del gran ballarí Rudolf Nureyev, l'exposició recull les companyies, els espectacles, els coreògrafs i els ballarins de renom que hi han format part durant aquests anys.

En resum, 42 fotografies de Josep Aznar, un audiovisual d'Oriol Martínez i cinc testimonis del món de la dansa a Peralada (Ángel Corella, Julio Bocca, Jean-Christophe Maillot, Maria Pugés i Sara Baras). Més que fotografies, són quadres que immortalitzen el moviment a la perfecció. Lluminosa, elegant i d'amplitud, una excel·lent mostra comissariada pel mateix fotògraf i Laia Tous.

　

American Ballet Theatre, American Ballet Theatre's ABT II, Ballet Antonio Gades, Ballet Argentino - Julio Bocca, Ballet Cristina Hoyos, Ballet de la Deutsche Oper de Berlín, Ballet de l'Òpera de Novosibirsk, Ballet de l'Òpera Estatal de Viena, Ballet de Sarajevo Abrasevic, Ballet del Gran Teatre d'Òpera de Sant Petesburg, Ballet del Kremlin, Ballet del Teatre Alla Scala, Ballet del Teatre de Bolshoi de Moscou, Ballet del Teatre Nacional de Praga, Ballet del Teatre Stanislavski de Moscou, Ballet Théatre Français de Nancy, Ballet Flamenco de Andalucía, Ballet Flamenco Sara Baras, Ballet Gran Teatre de Ginebra, Ballet Nacional de Cuba, Ballet Nacional de España, Ballet Nacional de Marsella Roland Petit, Ballet Nacional de Soña, Ballet Nacional d'Ucraïna, Balleto di Toscana, Barcelona Ballet, Béjart Ballet Lausanne, Boston Ballet, Centro Andaluz de Danza, Color Danza, Compañía Blanca Li, Compañía Erre que Erre, Compañía María Pagés, Compañía Nacional de Danza, Compañía Rafael Amargo, Companyia Metros, Corella Ballet, Dance Theater of Harlem, Duke Ellington Ballet, La Cuadra de Sevilla, Les Ballets C. de la B., Les Ballets de Monte-Carlo, Martha Graham Dance Company, Mómix, Teatro Lírico Nacional, The Paul Taylor Dance Company, Victor Ullate Ballet, White Oak Dance Project

Eleonora Abbagnato, Elena Algado Díaz, Catherine Allard, Alicia Alonso, Galina Álvarez, Rafael Amargo, Alicia Amatriain, Anna Anotnicheva, Arantxa Argüelles, Patrick Armand, Altynai Asylmuratova, Sara Baras, Mikhail Baryshnikov, Mar Baudesson, Jeremie Belingrad, Julio Bocca, Mercè Boronat, Marianna Bovello, Katiuscia Bozza, Denis Bragatto, Sabrina Brazzo, Jan Broeckx, Wim Broeckx, Fernando Bujones, Antonio Canales, Chi Cao, Alihaydée Carreño, Joel Carreño, Eleonora Cassano, Lars van Cauwenbergh, Marisa Cerveris, Lienz Chang, Serge Compardon, Miguel Ángel Corbacho Castro, Ángel Corella, Carmen Corella, Joaquín Cortés, Nacho Duato, Florence Fauré, Ricardo Franco, Antonio Gades, Denys Ganio, Victor Gili, María Giménez, Aida Gómez, Julia Grecos, Maximiliano Guerra, Hayna Gutiérrez, Gloria Hernández, Laura Hormingón, Cristina Hoyos, Marie Hybesová, Konstantin Ivanov, Cecilia Kerche, Dominique Khalfouni, Elena Kuzmina, Idania La Vailla, Lucía Lacarra, Manuel Legris, Rami Levi, Blanca Li, Úrsula López López, Monique Lourdières, Juliana Malhacians, Matjaz Marin, Octavio Martin, Anastasia Matvienko, Denis Matvienko, Osmay Milona, Carmen Molina, Keith Morino, Massimo Murru, Simona Noja, Rudolf Nureyev, Ramon Oller, Kazuko Omori, María Pagés, Giuliano Peparini, Irina Perren, Eva Petters, Elina Plashina, Maya Plisetskaya, Jiri Pokorny, Juan Quintero, Mª Luisa Ramos, Joan Reyes, Xiomara Reyes, María Riccetto, Roman Rikin, Mariana Rishkina, Félix Rodrigo, Tamara Rojo, Candy Román, Christian Rovny, Ilia Ryshakov, Rolando Sarabia, Roberto Sartori, Javier Sánchez, Eugenio Scigliano, Trinidad Sevillano, Marat Shemiunov, Lalo Tejada, Christian Tichy, Hans Tino, Raul Tino, Oscar Torrado, Margaret Tracey, Victor Ullate, Viengsay Vallone, Marco Vargas,
Jürgen Wagner, Igor Yebra, Eva Yerbabuena, José Zamorano

Crossing al Cotton Club

La nit musical del 16 d'agost, en la clausura de la 28a edició del Festival Castell de Peralada, va acabar a la terrassa del Cotton Club -el Cotton Chill Out- amb l'actuació de Crossing.

Presentem a Crossing: Marina Pratcorona (veu), Joel Riu (piano) i Ernest Pratcorona (veu i guitarra). A més, pel concert, els tres membres del grup empordanès van comptar amb Simón Esquivel al baix i Pepe Soler a la bateria.

Creat l'any 2011, actualment Crossing està preparant el seu primer disc que veurà la llum l'any vinent, sota la discogràfica Música Global. Amb temes propis com Your imagination, Why? o When you're gone, a les ràdios principals de Catalunya està sonant amb molta força el tema Parem el temps: una feel-good song que ha entrat a la llista de la ràdio Flaixbac aquesta setmana i que té un refrescant video amb més de 120.000 visites al youtube. Comproveu-ho en l'enllaç!

I Si no fas res, un tema pop que formarà part de l'àlbum publicat íntegrament en català el proper 2015, presenta totes les característiques per a esdevenir un bon single i a sobre amb un missatge d'elevat voltatge. A destacar alguns aspectes de l'arranjament. Primer, la sorprenent secció funky després del pont: la lletra parlada i escrita en l'audiovisual és d'impacte. Després, l'ús de background vocals múltiples és d'efecte. I per últim, l'aclaparador acord que atura el tema (el tercer grau rebaixat, aquell bell recurs harmònic prestat de l'homònim menor, per entendre'ns i en definitiva: l'acord de mi bemoll major sota el calderó) és d'admirar. L'enllaç..., mireu l'enllaç!

Evidentment que en el concert de Crossing no hi van faltar aquests dos temes, Si no fa res i Parem el temps. S'hi respira bona energia a sobre l'escenari que arriba i contagia al públic. Però també van sonar grans versions del panorama actual. En especial, felicitats pels resultats amb l'extrovertit Happy de Pharrell Williams i els exitosos Locked out of heaven, Treasure i Just the way you are de Bruno Mars.

Alguns vam poder gaudir de l'ambient distès del Cotton Club a l'aire lliure i de la bona música del grup de Peralada. Recordaré aquella nit, però sisplau, vostès recordin bé... Crossing.

Ara bé, després de tot plegat, sens dubte que cinc vam voler una última cita: El Pati de les Hores. Busquin, busquin al Casino de Peralada...

Festa de la Música

Aquest nom és el triat per batejar l'últim dia de la programació del Festival Castell de Peralada 2014. Amb una fórmula semblant a l'edició de l'any passat i de caràcter triple, tots els veïns de la vila i també els seus visitants han pogut gaudir de la proposta artística de l'Organització el passat 16 d'agost.

La primera cita va ser a les 19h de la tarda, a la Plaça de la Vila, per veure l'espectacle Història de Catalunya amb cançons. Dins de les activitats del Tricentenari i amb reclams independentistes inclosos, la cantata per a conjunt instrumental, solistes, cor infantil i narradors (música i direcció d'Antoni Ros Marbà; textos de Jaume Picas i Miquel Desclot) va comptar amb el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, Lluís Solé i Lloll Bertran.

La segona cita, a les 21h. Un vespre molt agradable a la plaça, amb el recital dels guanyadors del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 2014: la soprano Seyoung Park va lluir la poderosa veu que posseeix i el tenor Junghoom Kim, la seva capacitat interpretativa i dramàtica. Després d'una bona sel·lecció quant a repertori, no puc entendre perquè l'extra ha de ser el famós i reiterat brindis verdià de La Traviata... No n'hi ha d'altres?

La tercera cita musical del dia era a l'Auditori Parc del Castell, a les 22.30h. Els Amics de les Arts van actuar-hi enmig de la gira de presentació del seu quart disc, Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure. Bon resultat, sobretot per algunes sorpreses que van oferir al públic de Peralada: dos temes que no havien tocat en altres concerts (La merda se'ns menja i Miracles) i, en especial, l'estrena en directe del tema inèdit La taula petita. Bons detalls amb el Festival.

I, la quarta cita... Al Cotton Chill Out!

Gloria Gaynor Live

Peralada va vibrar la nit del dilluns 11 d'agost de 2014 amb la gran diva Gloria Gaynor. Impressionant la seva naturalitat i simpatia amb el públic, dirigint-se en tot moment en castellà, dosificant els moviments i evidenciant la seva veu en la gira mundial Gloria Gaynor Live.

En l'actuació, no hi van faltar balades, duets, coristes i la presència de la seva banda, que -com acostuma a passar en aquestes ocasions- són per recordar. Però sobretot, recordar un espectacular concert de música disco. I immortalitzat des de l'escenari, amb tot l'Auditori Parc del Castell de fons, per una fotògrafa molt especial que va anunciar la seva publicació al facebook! Disculpin, però algú s'imaginava tenir un retrat en mans de Gloria Gaynor a Peralada i enmig de la performance?

Símbol de la lluita per a les llibertats i les diferències, les lletres dels himnes I am what I am i I will survive van sonar amb la seva força característica. El primer, del musical de Broadway La Cage aux Folles (del 1983) i escrit per Jerry Herman, va ser interpretat amb la solidesa de la diva entre els inicials hits de la nit. En canvi, l'última sorpresa del concert -a banda de la propina Just keep thinking about you- va ser la cançó que va fer aixecar a tot l'Auditori, completament ple, per ballar i cantar amb Gloria Gaynor. Semblant a la versió original del 1978, l'aclamat tema va brillar per una introducció més lenta i estirada, que va donar lloc a una explosió disco llarguíssima i va incloure -fins i tot- alguns versos en castellà. Increïble: I will survive.

La grandesa de l'artista i la capacitat que té sobre algunes cançons de fer-les pràcticament noves va quedar demostrat en tres casos molt notables. My first, my last, my everything (de Barry White): va transformar el clàssic en un duet amb Harvey Hubert, el seu vocalista. Stop in the name of love (de The Supremes): un arranjament en majúscules, on quasi només es reconeixia el tema en la famosa tornada. I Every breath you take (de The Police): versió up-tempo presentada al públic per la diva amb les sinceres paraules "Mai no l'heu escoltada cantada per mi, ni d'aquesta manera"!

Entre alguns títols, van sonar les grans versions de Never can say goodbye (de The Jackson 5) i Killing me softly with his song (de Roberta Flack); o les col·laboracions de les seves vocalistes -pels descansos de la cantant- en Got to be real (de Cheryl Lynn) i River deep, mountain high (de Tina Turner & Ike); o també la participació d'Harvey Hubert novament amb Gloria Gaynor per a interpretar el tema I'll be there (un altre de The Jackson 5).

Ara bé, és d'admirar quan les grans donen testimoni del record i del respecte per a les altres grans que ja no hi són. La música de Donna Summer a Peralada. Gloria Gaynor li va reservar un espai en el seu espectacle. De fet, va ser un gran Last Dance amb dos temes insertats i conduïts per les tres veus secundàries (MacArthur Park i Heaven knows). Potser s'esperaven i potser faltaren Love to love you baby, Bad girls o I feel love, però realment obrir i tancar la medley de Donna Summer amb Last Dance va proporcionar un resultat ben elaborat i ben significatiu.         

No es pot silenciar el moment en què va volar You're right on time. És una balada gospel escrita per Gloria Gaynor i Chris Tompkins; va ser el primer senzill de l'àlbum We will survive, editat l'any 2013 junt a una autobiografia, en commemoració del 35è aniversari pel Grammy guanyat per l'himne I will survive. Sense allunyar-nos del poder de la cançó, el primer vers diu: "I've been down without a prayer". La melodia de la tornada és circular i envolvent, t'atrapa, igual que la seva lletra: "No matter how long the road to hill, no matter how weak, no matter how lost [...] You're right on time". I la coda final no es pot descriure, simplement et deixa glaçat: "Your mistakes are for a reason. Everybody has a season. You're right on time".

Peralada i You're right on time.
"Si no podeu entendre la lletra, sentiu-la" (Gloria Gaynor).

Peralada i Andrea Chénier

Per fi una mica de tranquil·litat a Peralada. Des de fa anys és el meu lloc, un racó on s'hi respira màgia.

Vaig prendre la decisió el dijous a la nit, just abans de l'últim cap de setmana de juliol, perquè vaig rebre notícies i com sempre bones, des d'aquell món dels somnis musicals.

Andrea Chénier d'Umberto Giordano en el Festival Castell de Peralada, el dissabte 26 de juliol de 2014. Mai havia vist òpera als Jardins del Castell, perquè les dates no havien estat favorables durant les temporades passades i alhora tenia prioritats musicals diferents a les operístiques per a una nit d'estiu allà... I no puc amagar que prefereixo una bona dosi d'òpera a La Rambla de Barcelona. Doncs, ben equivocat anava...: recomano urgentment viure-la a tothom qui vulgui saber què és això de la màgia de Peralada...

La tradició mana disfrutar d'un bon sopar abans del concert i a les 22h continua l'espectacle, però ara el musical.

Com és sabut, aquesta òpera verista -amb llibret de Luigi Illica- es caracteritza per ser una partitura que, a més de meravellosa, és de difícil escolta. Si va ser un èxit rotund, en primer lloc cal dir que és gràcies a Ricardo Sánchez (disseny d'escenografia), Gabriela Salaberri (vestuari i disseny de caracterització) i Alfonso Romero (director d'escena), que van aconseguir traslladar-nos a la perfecció i amb un gust exquisit anys abans i després de la Revolució Francesa. Després, el bon resultat també fou condicionat per un repartiment molt equilibrat, ja que no van destacar personatges respecte altres, tot i comptant que la música és d'una exigència vocal elevada. Ara bé, gran part de la genialitat de l'òpera radica en la part orquestral, posada en escena amb precisió i adequació gràcies al director musical Marco Armiliato, donant una especial sonoritat al Cor i a l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.

Però sens dubte i per últim, si tot va funcionar, des de la música fins la noble temperatura d'aquella nit, va ser degut a l'excel·lent tasca de la producció executiva de Daniel Aragall i Laia Tous. Més que felicitats per la màgia...

Fran Suárez Trio feat. Ana Finger

Tornem-hi i tampoc va faltar: dos dies després d'anar al teatre. Una altra proposta improvisada la mateixa tarda del dilluns 21 de juliol del 2014. Per què nassos va acceptar, per què nassos estava allà, per què nassos em preguntava si li interessava el jazz i per què nassos vas dir-me aquell 2 de juliol... I tu, on has estat tot aquest temps?

En pocs mesos era la quarta ocasió en què repetia de disc en viu: Fran Suárez Trio, Imaginario. Un no hi torna i coincideix per casualitat.

Acompanyats d'algunes copes i refrigeris en el Milano Cocktail-Bar, a partir de les 21h vam poder gaudir dels temes Funambulista, Imaginario, Llueve en Santiago i Primera Travesía, entre d'altres, amb aquest trio jazz de luxe. La potent capacitat creadora i interpretativa del gran Fran Suárez al piano, amb Jordi Mestres al contrabaix i Jordi Herreros a la bateria, fan embriagar a qualsevol pels obstinats, les melodies i els solos. Resulta, per tant, un bon cocktail de jazz.

Per completar la nit, van sonar alguns cocktails més: Spring can really hang you up the most, Bird Alone i Canto al Río Uruguay amb la col·laboració especial de la gran veu, la preciada elegància i el bon gust d'Ana Finger. Dues recomanacions: seure a les primeres files (les últimes són sorolloses) i beure la millor copa, Fran Suárez Trio feat. Ana Finger.