Peralada va vibrar la nit del dilluns 11 d'agost de 2014 amb la gran diva Gloria Gaynor. Impressionant la seva naturalitat i simpatia amb el públic, dirigint-se en tot moment en castellà, dosificant els moviments i evidenciant la seva veu en la gira mundial Gloria Gaynor Live.
En l'actuació, no hi van faltar balades, duets, coristes i la presència de la seva banda, que -com acostuma a passar en aquestes ocasions- són per recordar. Però sobretot, recordar un espectacular concert de música disco. I immortalitzat des de l'escenari, amb tot l'Auditori Parc del Castell de fons, per una fotògrafa molt especial que va anunciar la seva publicació al facebook! Disculpin, però algú s'imaginava tenir un retrat en mans de Gloria Gaynor a Peralada i enmig de la performance?
Símbol de la lluita per a les llibertats i les diferències, les lletres dels himnes I am what I am i I will survive van sonar amb la seva força característica. El primer, del musical de Broadway La Cage aux Folles (del 1983) i escrit per Jerry Herman, va ser interpretat amb la solidesa de la diva entre els inicials hits de la nit. En canvi, l'última sorpresa del concert -a banda de la propina Just keep thinking about you- va ser la cançó que va fer aixecar a tot l'Auditori, completament ple, per ballar i cantar amb Gloria Gaynor. Semblant a la versió original del 1978, l'aclamat tema va brillar per una introducció més lenta i estirada, que va donar lloc a una explosió disco llarguíssima i va incloure -fins i tot- alguns versos en castellà. Increïble: I will survive.
La grandesa de l'artista i la capacitat que té sobre algunes cançons de fer-les pràcticament noves va quedar demostrat en tres casos molt notables. My first, my last, my everything (de Barry White): va transformar el clàssic en un duet amb Harvey Hubert, el seu vocalista. Stop in the name of love (de The Supremes): un arranjament en majúscules, on quasi només es reconeixia el tema en la famosa tornada. I Every breath you take (de The Police): versió up-tempo presentada al públic per la diva amb les sinceres paraules "Mai no l'heu escoltada cantada per mi, ni d'aquesta manera"!
Entre alguns títols, van sonar les grans versions de Never can say goodbye (de The Jackson 5) i Killing me softly with his song (de Roberta Flack); o les col·laboracions de les seves vocalistes -pels descansos de la cantant- en Got to be real (de Cheryl Lynn) i River deep, mountain high (de Tina Turner & Ike); o també la participació d'Harvey Hubert novament amb Gloria Gaynor per a interpretar el tema I'll be there (un altre de The Jackson 5).
Ara bé, és d'admirar quan les grans donen testimoni del record i del respecte per a les altres grans que ja no hi són. La música de Donna Summer a Peralada. Gloria Gaynor li va reservar un espai en el seu espectacle. De fet, va ser un gran Last Dance amb dos temes insertats i conduïts per les tres veus secundàries (MacArthur Park i Heaven knows). Potser s'esperaven i potser faltaren Love to love you baby, Bad girls o I feel love, però realment obrir i tancar la medley de Donna Summer amb Last Dance va proporcionar un resultat ben elaborat i ben significatiu.
No es pot silenciar el moment en què va volar You're right on time. És una balada gospel escrita per Gloria Gaynor i Chris Tompkins; va ser el primer senzill de l'àlbum We will survive, editat l'any 2013 junt a una autobiografia, en commemoració del 35è aniversari pel Grammy guanyat per l'himne I will survive. Sense allunyar-nos del poder de la cançó, el primer vers diu: "I've been down without a prayer". La melodia de la tornada és circular i envolvent, t'atrapa, igual que la seva lletra: "No matter how long the road to hill, no matter how weak, no matter how lost [...] You're right on time". I la coda final no es pot descriure, simplement et deixa glaçat: "Your mistakes are for a reason. Everybody has a season. You're right on time".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada