La sala Oriol Martorell de l'Auditori va acollir la final del XI Certamen Internacional de Guitarra de Barcelona Miquel Llobet i l'actuació de l'Orquestra de Guitarres de Barcelona, el diumenge 9 de novembre de 2014.
La primera part, d'uns 45 minuts de durada, va estar reservada als tres finalistes del concurs, els quals van estar acompanyats pel quartet de corda Concertanti, en un elegant escenari vestit de cortines negres i llum lilosa, on s'hi respirava molta concentració. Joerg Holzmann (Alemanya, 29 anys) i Shotaro Hayashi (Japó, 25 anys) van coincidir en el repertori, Atardecer en el mar de Javier Villafuerte, present entre el públic. Isabel María Sánchez (Espanya, 21 anys) va triar l'obra Me duele el alma de Gentil Montaña.
Joerg Holzmann va ser correcte en la seva interpretació de l'obra contemporània, elegant i mostrant un bon so. En canvi, Isabel María Sánchez, malgrat que tocà de memòria, va cometre alguns errors per no executar algunes notes de la partitura i oferint un so no tan agradable com els altres dos finalistes. I Shotaro Hayashi va ser molt musical, amb bones sonoritats, donant direcció a les diferents línies melòdiques, articulacions i harmonies, de gest adequat, generant un moviment correcte i, sobretot, fent entendre als assistents la composició.
Un canvi d'il·luminació blavosa per la segona part, on l'Orquestra de Guitarres de Barcelona -que celebra enguany el seu 25è aniversari- va oferir un programa variat i íntegrament de memòria, sota la direcció i els arranjaments de Sergi Vicente. Van començar amb aquelles obres que interpretaren durant els primers anys de la seva trajectòria: Danza de las hachas, Españoleta i Canarios de Gaspar Sanz. De la primera, senyalar la dificultat de l'unisò; de la segona, el bon ambient creat pel tremolo; i de la tercera, destacar els ecos, el "zapateado" i el final sec.
Després d'unes breus paraules de Sergi Vicente, tocant i dirigint just en el centre de l'orquestra, les 25 guitarres van continuar amb un bloc de danses cubanes d'Ernesto Lecuona (La Cumparsa) i Ignacio Cervantes (El velorio i Los muñecos). A remarcar les dinàmiques pianissimo i els silencis musicals; i quin efecte els copets en les guitarres deixant lliure el so de les ungles en la fusta de l'instrument.
I sí, més efecte amb la col·laboració dels dos ballarins -Olga Ponce i Moisés Ramos- en la primera dansa de La vida breve de Manuel de Falla, que van ser el centre d'atenció, amb castanyoles incloses. A continuació, l'orquestra va oferir el poder magnètic de l'obra, del mateix compositor i del fraseig amb la Danza ritual del fuego. Novament gaudint de la participació en majúscules dels ballarins i una violoncel·lista que va dubtar en l'afinació -Laura Sanz-, l'Orquestra de Guitarres de Barcelona va interpretar Escena i Canción del fuego fatuo de El amor brujo per acabar la secció del concert dedicada a Manuel de Falla.
Més repertori. Per una banda, el Preludi d'Heitor Villa-Lobos va estar ben conduït pel lirisme del violoncel, que no va deixar d'intervenir en la resta d'obres. I per l'altra, molt bona tria acabar amb Astor Piazzola: l'energia de La muerte del ángel va quedar més que demostrada i Libertango va fer lluir a l'orquestra i als ballarins, els quals canviaven el vestuari en cada ocasió, fins i tot per la curta obra fora de programa (Polo de les Siete canciones populares españoles de Manuel de Falla), amb tots els col·laboradors i l'orquestra a l'escenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada