Entre octubre i desembre: John Legend, Cucho Valdés & The Afro-Cuban Messengers, Joshua Redman amb Trondheim Jazz Orchestra i Eirik Hegdal, Branford Marsalis Quartet, Joachim Kühn, The Georgia Mass Choir...
La cita va tenir lloc a l'auditori del Conservatori Superior de Música del Liceu, el 19 de novembre a les 20.30h del vespre. I sí, quin vespre en mans d'Alfredo Rodríguez. Diversos adjectius resumeixen el concert, però potser espectacular i impressionant són força entenedors.
El trio (Reiner Elizarde, contrabaix; Michael Olivera, bateria) dirigit pel virtuós pianista Alfredo Rodríguez i girant amb el seu segon disc The Invasion Parade (produït pel seu mentor, el gran Quincy Jones), va oferir una actuació caracteritzada per pocs temes, però molt extensos i intensos (Quizás, quizás, quizás i Timberobot, per exemple): energia, bona música i diversos llenguatges jazzístics reunits. Una explosió de sonoritats amplificades -sobretot gràcies al teclat extra d'Alfredo Rodríguez que doblava les melodies a sobre del piano de cua-; una curiosa entrada a escenari desfilant sota el ritme d'una petita percussió ambulant que generà el tema principal The Invasion Parade; de ritmes cubans fins a l'univers del free jazz pràcticament, amb algun final bachià; glissandi, obstinats, exhibició tècnica (en especial les octaves) i exhuberàncies rítmiques com a recursos distintius del protagonista. I què dir de l'últim tema com a propina, iniciat a partir dels aplaudiments del públic, improvisant i interaccionant amb els assistents, convertint l'auditori en una sala que acollia una música pròpia de l'esfera discotequera, derivant, transformant i conduint tot allò pels diversos camins triats a voluntat.
Res fou previsible. Talent de músic i pianista. Alfredo Rodríguez en el 46è Festival Internacional de Jazz a Barcelona.
Francesc Burrull: 80 anys + 1 dia
Leila en el Harlem Jazz Club
Dins del cicle Nits al Harlem i formant part de l'àmplia programació del 46è Festival Internacional de Jazz, a partir de les 22h vam poder gaudir el passat dijous 20 de novembre de Leila, molt ben acollida en el Harlem Jazz Club.
La cantant, de veu suggerent i equilibrada en les dues parts de concert, va fer sentir còmode al públic en tot moment, per la presència escènica i la seva música. Amb diverses influències estilístiques, sobretot va sonar el bon funky d'una Leila ben acompanyada per la seva banda (Gabriel Zenni, teclats; Pedro Campos, baix; Jose Benítez, bateria), de la qual destaquen Monica Samit i Javier Canales (vocalistes) i Joan Torcal (guitarra).
Leila va interpretar temes del seu àlbum d'estudi Influences (com This part of me, You don't wanna hear o el principal senzill Mr O, entre d'altres). Dels més rodons, A little bit bitter pel ritme natural de la lletra; i sens dubte, la inspirada balada de la nit (música de Joan Torcal), Much more than music. També va presentar un de nou, que formarà part del segon àlbum titulat Imagination, una mica més psicodèlic -segons la pròpia Leila- que s'editarà en els propers mesos. I no van faltar algunes versions, i una en concret per acabar l'actuació, el gran tema Musicology de Prince!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada