dimarts, 30 de desembre del 2014

Lied en el MEAM

[Publicat també al Núvol, el digital de cultura. 28 de novembre de 2014]

Envoltats de l'exposició Art contemporani figuratiu del s. XXI i en l'agradable espai reservat per als concerts en el Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona, Sophie Klingele (soprano) i Raquel Portales (piano) van actuar el dissabte 22 de novembre de 2014. Van programar obres de J. Rodrigo, J. Guridi, F. Obradors i F. Mompou en la primera part; i la segona va estar integrada per R. Schumann i F. Schubert.

Malgrat que les condicions acústiques no són del tot rodones, en concret per a encaixar-hi les dinàmiques més sonores, el concert s'acull en una sala plena i elegant, que ofereix comoditat i una bona estona de música.

De la primera secció de la tarda, van agradar especialment No quiero tus avellanas de J. Guridi (la millor interpretació d'aquesta part), Al amor de F. Obradors (de tempo àgil i final vistós), Damunt de tu només les flors i Jo et pressentia com la mar de F. Mompou (reconegudes pel públic). En acabar, la soprano va presentar i traduir els lieder de R. Schumann i F. Schubert, interpretats després d'una breu pausa i que van constituir el cos d'interès del repertori.

Tant la soprano com la pianista van mostrar-se més còmodes en la segona part, sobretot Sophie Klingele que cantà de memòria totes les obres. Comentem a continuació els moments més lluminosos de les seves aportacions.

Del cicle de cançons Frauenliebe und Leben Op. 42 de R. Schumann, Er, der Herrlichste von allen va iniciar-se decididament i després esdevingué molt expressiva; Du Ring an meinem Finger va evidenciar les llargues respiracions vocals ben realitzades i com s'entenien veu i piano; Nun hast du mir den ersten Schmerz getan, la prova del protagonisme pianístic de Raquel Portales durant bastants compassos que s'allarguen fins el final del lied. Gràcies a R. Schumann, vam comprovar la veu agradable i afinada de Sophie Klingele, amb una clara dicció alemanya, i solidesa en els aguts i fragments forte.

I del bloc dedicat a F. Schubert, entre algunes cançons com Die Forelle D. 550 o Lied der Mignon D. 727, la primera va ser la més exquisida, Frühlingsglaube D. 686, tot un passeig distès per la primavera.

El públic, satisfet amb les dues protagonistes, va provocar l'ampliació de la mostra musical que ens oferiren amb un lied més de F. Schubert. Veloç, de compàs ternari i amb un final sonor i marcat, Zeligkeit D. 433.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada