La Locomotora Negra

Si al matí del 19 de juny gaudia de l'exposició Josep Valls, el retorn, a la nit, jazz vibrant al Palau de la Música amb la Locomotora Negra!

Feia anys que no veia en viu a la formació i vaig tenir la mateixa bona sensació d'aleshores. Van tocar alguns de propis, però sobretot la Big Band llueix amb els temes dels grans, com Count Basie o Duke Ellington, entre d'altres. I també van presentar l'útim disc amb I've got the world on a string, Love me or leave me o In a sentinental mood. En especial van destacar Flying home, la propina What a wonderful world (amb la veu del director Ricard Gili) i una medley de Fats Waller (el millor moment de la nit, amb el carismàtic pianista Tòfol Trepat!).

Què hi trobem en els concerts de La Locomotora Negra? Bon swing, solos (de saxo, trompeta i trombó), duets interessants (com el de les trompetes amb sordina), la sonoritat de les seccions de la Big Band, temes amb veu i el show que organitzen amb els micròfons o traduint lletres al català. Només un defecte: el so amplificat, saturat en diverses ocasions... I ara que ho recordo, per cert, anècdota en el segon pis del Palau: una parella ballant!

En resum, 17 temes + 3 bisos = 2 hores de bon rotllo! Els músics de La Locomotora Negra disfruten i fan disfrutar!