L'ocell de foc

Segona cita matinal amb l'OBC a través de Catalunya Música. Diumenge 11 d'octubre de 2015, 11h. Programa "L'ocell de foc de Stravinsky" (10 i 11 d'octubre). Jo no ho hagués escrit mai d'aquesta manera.

De moment, s'observa com l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya presenta una imatge musical lleugerament millorada respecte la temporada passada. Però certament, el resultat que obtingué l'actual director titular Kazushi Ono pel 27 de setembre fou molt més superior al generat a través de la batuta de Lionel Bringuier per aquest concert.

El vol s'inicià amb l'obra de M. Ravel titulada Shéhérezade. Obertura de fades. La música ideada per a obrir l'òpera homònima que no va ser creada fou interpretada de manera superficial, sense la paleta cromàtica necessària i sense profunditat en la lectura de la partitura.

A més alçada, gràcies al vol alt de l'oboista François Leleux, va sonar la música de W. A. Mozart, el Concert per a oboè i orquestra, en do major, KV 314. El primer moviment, malgrat un inici poc clar per part del solista, va caracteritzar-se pel bon fraseig de l'oboè, els detalls dinàmics i d'articulació, la seva interpretació adequada en l'estil clàssic i un lluïment durant la cadenza. En canvi, l'orquestra va restar funcional, amb presses, una mica sorollosa, sense escoltar al solista i desordre just abans de la seva fermata. En el segon moviment, la massa orquestral esdevingué espessa i els greus, desafinats; mentre que François Leleux va demostrar de manera intel·ligent el domini del seu instrument en els moments solistes. I en el darrer moviment, cert atabalament de l'orquestra en contraposició a l'aclaparadora intervenció del oboista en la cadenza, realitzant els silencis amb competència i sentenciant l'agògica en l'anacrusa del rondó. Davant dels aplaudiments pel virtuós solista, la propina musical fou l'Escena dels Camps Elisis del segon acte d'Orfeu i Eurídice (C. W. Gluck), on l'oboista interpretà el solo de flauta de la partitura.

I per últim, el vol més alt de tots, L'ocell de foc d'I. Stravinsky. Fou l'obra del concert per l'espectacularitat i bellesa compositives. L'OBC i el director van reservar tot l'estudi i les energies per a una interpretació correcta del ballet. Potser, en aquestes ocasions, fora interessant una projecció visual on s'expliqués el contingut real del conte, a diferència del fals argument inclòs en el programà de mà i reiterat per la veu de la ràdio. Sisplau, revisin abans... M'esforçaré en silenciar el nom del responsable de les ratlles fal·laces de les notes al programa... No es poden acceptar dades ni procediments impresentables. Sort de la música i del final magnífic de la Dansa infernal -del Rei Katxei-, impressionant partitura d'I. Stravinsky.

Ara bé, el dia encara reservava dues cites musicals més, a Sitges.