Thrill me: the Leopold & Loeb Story és un musical escrit per Stephen Dolginoff (text i música), que fou un èxit Off-Broadway. Per aquesta producció de gira a Barcelona, es comptà amb la direcció de José Luis Sixto, el treball dramatúrgic de Pedro Villora, l'escenografia d'Asier Sancho i la direcció musical d'Aday Rodríguez.
Durant la funció del passat dissabte 24 d'octubre, vam sentir alguns sons gravats d'atmosfera, com el timbre característic de les copes fregades amb un dit potenciant la intriga, i exclusivament el pianista Aitor Arozamena en la totalitat del musical i en directe. Amb símptomes clars de cansament -ja que es tractava de la segona funció del dia en el Club Capitol- com l'omissió de notes en alguns passatges, una nova versió instrumentada hagués estat més acceptada pel públic gràcies a la riquesa tímbrica. A més, de tots els temes, només en destaquen dos: I'm trying to think (un duet elaborat a partir d'intervals de terceres, ecos i repeticions) i Way too far (la balada de Nathan Leopold). Justament a través d'aquestes dues cançons i dels diàlegs parlats, dono un sí a Alejandro de los Santos (Nathan Leopold) i un no a David Tortosa (Richard Loeb). No són grans veus, però sí molt correcres i cuidades, sobretot en els registres de cap.
Malgrat ser una història basada en fets reals, de dificultat interpretativa i amb un final dramatúrgic en clímax, penso que el musical transcorre lentament. Pesa massa la bogeria de l'amor i del crim (tots dos són uns malalts). I obviant la preferència per la versió original, a grans trets aquesta adaptació en castellà no ha estat tan bona com anunciaven.
Per cert, la funció va acabar amb una curiosa i sincera coincidència en el teatre (en opinions també), després d'uns quants anys...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada