Vladimir Ashkenazy Concert

Vladimir Ashkenazy is still one of the gold russian pianists.

M. Glinka. Vals-Fantasia

B. Smetana. El Moldava

M. Ravel. Rapsòdia espanyola

S. Rachmaninov. Danses simfòniques Op. 45

VLADIMIR ASHKENAZY & VOVKA ASHKENAZY

[Barcelona, Palau de la Música, 25/4/2016, 20'30h]

Festival Gershwin, 3r concert

El tercer concert del Festival -d'aquest matí a l'Auditori- ha estat dedicat íntegrament a G. Gershwin, a diferència del primer i del segon, on també s'hi va programar L. Bernstein. De fet, la fórmula dels tres tres concerts quant a repertori era completa només assistint a les sessions del divendres i del diumenge, però amb l'excepció del dissabte que incloïa exclusivament el Concert per a piano i orquestra en fa major de G. Gershwin.

La primera part de la tercera sessió del festival ha repassat l'Obertura cubana (una versió correcte per part de l'OBC amb certa falta de ritme per part dels percussionistes) i la Segona rapsòdia per a piano i orquestra (més interessant que la famosa Rhapsody in blue, més concertant, amb més parts orquestrals protagonistes i d'una frescor més agraïda) amb el gran pianista Alexei Volodin. La segona part del concert, també ha continuat amb la competència, expressivitat, interpretació polifònica, adequació estètica, virtuosisme i sonoritat d'Alexei Volodin, el qual ha interpretat "I got rynthm". Variacions per a piano i orquestra, destacant pel domini de l'entremat rítmic i certs moments increïbles de ragtime recreant el so d'un b/vell piano bar. Sens dubte, les millors mostres musicals del matí. Per acabar, encara que amb aspecte intermitent i falta de claredat rítmica per part dels violins i els percussionistes de l'OBC, Un americà a París (adaptació per a orquestra simfònica de Frank Campbell-Watson), també sota la batuta d'Andrew Grams, més controlada i contenint aquella energia despresa durant el primer concert del Festival Gershwin.

Festival Gershwin, 1r concert

Una proposta més que atractiva durant els dies 15, 16 i 17 d'abril de 2016 a l'Auditori, on l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya oferí tres concerts de programa variat dins del Festival Gershwin, comptant amb el gran pianista Alexei Volodin.

El primer concert (divendres 15 d'abril de 2016) se centrà en la música de L. Bernstein (Un dia a Nova York. Tres danses, de les quals destacà la interpretació de la segona) i G. Gershwin (Rhapsody in blue, adaptació per a orquestra simfònica de Ferde Grofé, on l'èxit estigué assegurat -malgrat els discrets desajustos entre el solista i l'orquestra mediats per la batuta d'Andrew Grams- gràcies al sòlid pianisme d'Alexei Volodin, el qual va premiar al públic a continuació amb la propina jazzística Estudi de concert núm. 7, Op. 40, "Intermezzo" de N. Kapustin, si no recordo malament).

Reservades per a la segona part de la relaxada cita musical i alhora enregistrada -a nivell àudiovisual-, van sonar l'obertura de West Side Story de L. Bernstein (adaptació per a orquestra simfònica de Maurice Peress) i Porgy and Bess (quadres simfònics per a orquestra) de G. Gershwin (adaptació per a orquestra simfònica de Robert Russell Bennett). Les meravelloses partitures van lluir i emocionar a més d'un a través de la direcció de caire americà d'Andrew Grams. Sens dubte, una bona vetllada! Sí... Somewhere, Summetime & Rhapsody in blue.

Gala de presentació de la temporada OBC 2016-2017

Ahir a les 19h de la tarda a l'Auditori de Barcelona, va tenir lloc la gala de presentació de la temporada 2016-2017 de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. L'acte -reservat als abonats i a través d'invitació- va incloure els parlaments de la gerència i la direcció de l'OBC i, evidentment, les noves propostes musicals de la propera temporada. Sota la batuta d'Andrés Salado, l'orquestra va repassar petits extractes de les futures produccions comptant amb la projecció visual dels programes i dels intèrprets, però sobretot conduïts pel testimoni dels actors Sílvia Bel i Pep Munné, els quals narraren un guió basat en la veu dels compositors que es van interpretar (entorn a les obres audicionades) a partir de les respectives cartes com a valuoses fonts primàries. Atmosfera distesa on van destacar clarament els fragments del Concert per a violoncel i orquestra, en la menor, Op. 129 de R. Schumann (amb José Mor com a solista), l'obertura de Tannhäuser de R. Wagner i la Simfonia núm. 2, en re major, Op. 73 de J. Brahms. Menció a part pel millor moment musical de la vetllada a càrrec de Marc Heredia, el jove pianista que sens dubte mostrà una sòlida maduresa interpretativa, amb el segon moviment del Concert per a piano i orquestra, en la menor, Op. 16 d'E. Grieg.