Sant Valentí novament
a Glee... I cançons d'amor, com toca..., però totes bones! Llistem-les:
Chapel of Love de The Dixie Cups.
Només un fragment en directe per part dels pares de Rachel arrossegant un
piano! Tronxant!
L-O-V-E de Nat King Cole. Sweet
jazz amb Tina - Jenna Ushkowitz i Mike Chang - Harry Shum, Jr., tots dos
cantant i ballant. Pura elegància.
Let Me Love You de Mario. En
majúscules! R&B, good feeling, good rhythm and good black music.
Artie - Kevin McHale i sobretot el cor de nois del Glee Club durant tot el tema
són els protagonistes (Mike Chang - Harry Shum, Jr., Sam - Chord Overstreet,
Puck - Mark Salling i Kurt - Chris Colfer). Repassem-ho. Inicialment, Artie
canta sol el primer vers, a continuació contesta les frases de les background
vocals dels nois, durant la tornada s'hi afegeix a tots ells, després el
pont de la cançó a partir dels cors "uuuuuuuh" té molta direcció i
finalment s'aprecien les melodies lliures d'Artie per sobre del cor de nois en
la darrera tornada (amb detalls vocals usant la seva veu de cap a
"everything", "baby" i "aaaaaaah").
Stereo Hearts de Gym Class Heroes
feat. Adam Levine. Hi intervenen: Joe - Samuel Larsen (una nova veu agradable i
sòlida a Glee) que canta les parts principals de la tornada i el pont, Sam -
Chord Overstreet "rapeja" i Mercedes - Amber Rile se situa a les
melodies lliures.
Home de Michael Bublé. És
el torn de Rory - Damian McGinty, de veu càlida, el qual té gust pel fraseig
però en canvi, evidencia de manera reiterada el típic "tic"
del pop actual al principi de les paraules, pronunciades a partir d'una
distorsió vocal que podria transcriure's aproximadament amb un
"grruuanna" per al mot "wanna". Penso que aquesta manera de
cantar tan habitual defineix realment allò del poc gust artístic.
I Will Always Love
You
de Whitney Houston. A càrrec d'una Mercedes - Amber Rile molt ben estudiada, fa
bon paper, però mostra algunes vocals massa obertes en el seu registre suau (en
concret les a i les o) i acaba la cançó original de Dolly Parton
amb un final melismàtic propi, lliure i innecessari. La versió obvia el salt
melòdic just abans de la secció instrumental (aquell "youuuuuu" de
referència tan preciat que dissenya Whitney Houston) i també aquesta part
instrumental reservada al saxòfon solista. Per diversos motius de pes més que
evidents, ningú pot superar a Whitney Houston, The Voice.
You're The Top del musical Anything
Goes. Paròdia total amb els pares de Rachel - Lea Michele per segon cop i
ella també enmig de tot plegat, una altra escena familiar amb les veus en
directe i a piano sol.
Cherish / Cherish de The Association /
Madonna. A la veu principal del quartet vocal hi trobem a Quinn - Dianna Agron,
amb els cors de Joe, Sam i Mercedes. La darrera també hi participa però només
en una frase, Sam i Joe canten la tornada, s'hi afegeixen les noies a les background
vocals i després tots els altres. El segell és força soul - Motown.
Love Shack de The B-52's.
Blaine - Darren Criss, Mercedes i Kurt (veus principals) i Rachel, Brittany -
Heather Morris i Mercedes (cors, on hi destaca Mercedes, la qual també realitza
uns ad-libs senzills). Quina festassa organitzen!
I llistem també: la
sinceritat en l'amor, l'amor vertader, dir no a algú si un no ho veu clar... i
cal un casori tan aviat (cas Rachel-Finn)?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada