No m'extendré gaire -per motius evidents- a l'hora de valorar el concert que el jove rus oferí, centrant-se en R. Schumann durant la primera part (Escenes d'infants, Op. 15; Toccata, Op. 7; Kreisleriana, Op. 16), i en D. Xostakóvitx (Preludi i fuga núm. 7, 2, 5 i 24, Op. 87) i I. Stravinsky (Petruixka. Tres moviments) per a la segona.
Sens dubte, Kreisleriana (pel seu contingut literari i l'elevada dificultat interpretativa pianística) i la sel.lecció dels 24 Preludis i fugues (mostrats a través de les coloracions sonores del pianista fent gaudir al públic de la concreta estètica musical de l'obra) foren les partitures majúscules del vespre.
Ara bé, si és cert que Petruixka és la pirotècnia habitual en el repertori dels concursos de piano, i que durant la Toccata s'apreciaren mínimes i sutils desviacions en el pols rítmic, s'agraeix enormement i també és tot un reclam la bellesa de les Escenes d'infants.
Tornarem al proper concert de Daniil Trifonov.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada