Glee 3 - (05) The First Time

Entre els capítols núm. 2, 3 i aquest cinquè (el de la funció de West Side Story), Glee fa un bon repàs de la majoria de les cançons del musical.

Rachel - Lea Michele (amb veu lírica per primera vegada en certs passatges) i Blaine - Darren Criss (expressiu en el cant) interpreten Tonight en un assaig amb piano. Novament, Rachel -que continua amb la veu lírica- i una correcta Santana - Naya Rivera canten a duo A Boy Like That i I Have A Love, enmig de diàlegs interessants per la dramatúrgia. America correspon al primer número de la representació real del musical, teatre dins del teatre -la pantalla-, on Santana actua de solista amb Puck - Mark Salling i el cors, i Mike Chang - Harry Shum, Jr. intervé en un petit fragment solista amb el suport dels cors. Tots correctes en la performance, usant aquell anglès líric emprat a vegades en algunes produccions; obtenen un èxit clar per part del públic. I el segon número de la funció és l'inoblidable One Hand, One Heart! Elevada nota per la cançó i el duo Rachel - Blaine (s'hi aprecia l'expressivitat dels dos i de nou la veu lírica d'ella).

A més a més, el capítol inclou Uptown Girl de Billy Joel, sota la interpretació dels Dalton Academy Warblers (sense en Blaine com a solista; es nota la seva absència, oi?), amb un final d'interès que destaca gràcies a l'arranjament. I també sonen les versions originals de Love Is The Drug (de Roxy Music amb Bryan Ferry a la veu), Don't Leave Me This Way (la gravació de Thelma Houston) i Poison Arrow (d'ABC).

I finalment, algunes línies/afirmacions/idees/impressions a The First Time:

- "Dar órdenes a todos, o sea, dirigir. La clave para ser director es tener una opinión formada sobre cualquier tema, incluso sobre temas que no entiendes nada" (Artie - Kevin McHale; sí, exactament així).

- "¿Cómo esperas transmitir una experiencia humana al público cuando tú misma no te has abierto a una de las experiencias más básicas y primarias?" (Artie a Rachel i Blaine; els hi diu que 'fotin un clau' amb els seus respectius!; la comunicació no verbal i l'escena són de categoria!).

- Blaine, no li 'fotis les banyes' a en Kurt - Chris Colfer amb en Sebastian - Grant Gustin, el nou solista dels Dalton Academy Warblers. Aquest 'nano' és tot un clàssic a l'ambient! El 'guaperas' només vol sexe! Ho entens, Blaine...?

- El tema de la virginitat dins dels instituts americans. Doncs quan toqui, segons diuen en el guió...

Glee 3 - (04) Pot o' Gold

Nou personatge a Glee amb una bona carta de presentació per la seva veu de vellut, evidenciada en la senzillesa melòdica i les lletres tan clares pròpies d'un conte de verd! És Rory - Damian McGinty i la fantàstica cançó Bein' Green de la sèrie televisiva Sesame Street!

I nou cor dins de l'Institut William McKinley, les Troubletones, amb la impressionant Mercedes - Amber Rile de solista! Canta amb Santana - Naya Rivera i Brittany - Heather Morris als cors el tema Candyman de Christina Aguilera, una cançó picant però vistosa especialment a través de l'harmonització de les tres.

Ara bé, no és nou que Blaine - Darren Criss sigui sinònim de bon resultat en les seves interpretacions. Amb el suport de Mike Chang - Harry Shum, Jr. i New Directions (sense Santana i sobretot sense Mercedes...), aporta frescor i diversió gràcies al tema Last Friday Night (T.G.I.F.) de Katy Perry. Tota una enganxosa descripció d'una nit de cap de setmana i d'aquelles bogeries tan divertides que s'acostumen a veure/viure!

Tampoc són noves les idees de manipulació, les estratègies, els insults i les mentides que cal evitar-les absolutament i substituir-les pel bon tracte i el comportament noble entre les persones.

Glee 3 - (03) Asian F

Lectors, d'entrada dir que Mercedes - Amber Rile interpreta amb més gust musical que Jennifer Hudson quan canta Spotlight, on hi participen Tina - Jenna Ushkowitz i Brittany - Heather Morris en els cors.

Mike Chang - Harry Shum, Jr. demostra un bon treball vocal -sobretot perquè el sentim per primera vegada cantant en solitari i ballant (quina coreografia!)- en l'audició per a la funció de West Side Story. Interpreta Cool del mateix musical.

Cal considerar a part l'escena It's All Over del musical Dreamgirls, amb Mercedes en el paper solista d'Effie! Hi col·laboren Will, Santana, Finn, Kurt, Puck i Mike Chang evidenciant bona feina en cant. Ara bé, hi destaquen Will en els dos fragments solistes, Puck, Mike Chang i evidentment Mercedes. A més, en aquest número insertat s'oberva que usen el vestuari propi del musical i adapten els noms segons la dramatúrgia del capítol.

I novament, un altre duo fictici. Ara entre Rachel - Lea Michele i Mercedes, cantant Out Here On My Own de la pel·lícula musical Fame per tal de desempatar en la decisió del jurat de l'audició per al musical West Side Story. Només un instant a l'uníson, igual que en "on my own", però totes les altres frases resten intercalades. I sí, és millor Mercedes. Sí, ja està escrit...

Sobre la resta de cançons, doncs res, sense interès, no com les temàtiques incloses en aquest tercer capítol de Glee 3: competència i rivalitat entre dues solistes, evitar que en una parella n'hi hagi!, i l'exigència d'alguns pares (escena emocionant pel ball, la conversa i l'abraçada entre Mike Chang i la seva mare: fa plorar, sí...). Per cert, del tercer paràgraf: Will - Matthew Morrison, Santana - Naya Rivera, Finn - Cory Monteith, Kurt - Chris Colfer, Puck - Mark Salling, Mike Chang - Harry Shum, Jr. i Mercedes - Amber Rile.

Glee 3 - (02) I Am Unicorn

Audicions per al musical West Side Story en el segon capítol de Glee 3!

Rachel - Lea Michele canta un duo fictici amb la seva mare Shelby - Idina Menzel que dóna suport a la filla (tot en la imaginació de Rachel). Funciona: les veus, les línies melòdiques i l'arranjament tant instrumental com vocal. Però sobretot és la cançó! Somewhere de West Side Story.

Kurt - Chris Colfer organitza un show d'aquells... evideciant aspectes ben elaborats, amb I'm The Greatest Star del musical Funny Girl.

Blaine - Darren Criss aposta per una altra cançó que també funciona sempre. Anticipa l'agut final de "tonight" generant més efecte (bravo!), i llueix la interpretació vocal i del text, amb un detall d'ulls mirant a càmera (interessant...). Parlo de Something's Coming de West Side Story.

I clar, tracten allò de la crítica (que a vegades no agrada...), inserten el consell "primer paso para ser adulta: deja de machacarte por cosas que hiciste cuando eras una cría" (de Shelby a Quinn - Dianna Agron) i consideren els problemes entorn a l'adopció/maternitat/paternitat/custòdia.

Glee 3 - (01) The Purple Piano Project

Continuem la nostra aventura amb la tercera temporada de Glee (2011-2012). Seguim revisant-la també capítol a capítol. Ara bé, si durant la primera hem pogut conèixer les veus a través de la música i els personatges; i amb la segona hem disfrutat de la seva evolució, de les noves sel·leccions musicals i arranjaments -com sempre- de qualitat, i de la rellevant incorporació dels Dalton Academy Warblers amb el seu principal solista; a veure què tindrem a partir de la tercera temporada de Glee!

D'aquest primer capítol, destaca clarament Blaine - Darren Criss, el solista dels Dalton Academy Warblers, el qual ha canviat d'institut i serà membre de New Directions! Organitza tota una performance d'exteriors amb l'equip d'animadores interpretant It's Not Unusual de Tom Jones: demostra vocalitat i alhora frescor. El final de l'actuació és tronxant, les animadores cremen el piano morat!

You Can't Stop The Beat del musical Hairspray és una aportació grupal, energètica, amb Mercedes - Amber Rile i Rachel - Lea Michele com a protagonistes vocals, però funcional en definitiva, de la mateixa manera que la resta de temes musicals i interpretacions, que no generen interès realment a The Purple Piano Project.

I per no perdre el costum, el darrer paràgraf... (asseguro que els lectors que s'hagin incorporat just aquí, ja entendran del que parlo quan segueixin els futurs textos, oi?): en Blaine està enamorat i se l'estima, això és amor..., canvia d'institut fins i tot!; frustració quan hom es planteja com tenir èxit o com triomfar, sempre; diversos pianos morats repartits per l'institut, els tocaran i cantaran (a Glee sí, cant amb els pianos al carrer; un no rotund en majúscules en altres indrets i contextos, aficionats manipuladors sense ànima!).

Glee 2 - (22) New York

Darrer capítol de la segona temporada de Glee a New York! I res més adequat que Rapsody In Blue de G. Gershwin, un fragment de la partitura original, per a obrir el capítol amb imatges de Times Square!

Però a més, inserten darrere el guió forces fragments del gènere musical orquestrats. Entre les mostres, destaquen sens dubte Moon River (de la pel.lícula Breakfast at Tiffany's) i Someone To Watch Over Me (del musical Oh, Kay!). Per cert, hi ha una petita aparició de Patti Lupone a escena.

Un total de nou temes a New York. Masses!, dels quals només tractarem els rellevants i els seus intèrprets protagonistes. No cal omplir ratlles i ratlles... Som-hi!

For Good, del musical Wicked! Una altra cançó d'aquelles! És equivalent a la impressió que van generar Rachel - Lea Michele i Kurt - Chris Colfer a la temporada anterior amb Defying Gravity, justament del mateix musical, però la proposta d'ara no supera el llindar d'efecte que causaren, encara que s'hi aproxima. Podríem dir que la part inicial de Rachel és com un recitatiu cantat igual que el de Kurt. Ara bé, és a continuació quan tot arrenca i quan realment la cançó pren volada sola. Rachel i Kurt interpreten el contingut clarament expressius, però el darrer és qui posseeix -en la seva veu de cap i en la manera d'explicar les lletres- allò tan preciat. El clímax conclou després de diverses modulacions amb l'agut de tots dos a l'uníson en majúscules ("Because I knew you, I have been"), resol generant ambdues línies melòdiques ("changed", on no hi manca ni sobra el detall melismàtic d'en Kurt) i els dos protagonistes el finalitzen novament units en la mateixa alçada ("for good").

Quant el concurs nacional de cors, el Glee Club hi participa amb dues composicions pròpies. Pretending és el duo de Finn - Cory Monteith i Rachel, força personal, amb beats interessants; transmeten bé el contingut i acaben clavant-se un sincer petó improvisat al final que provoca una parada en la imatge i un silenci ben definit. Més tard, un up-tempo no gaire inspirat del tot, Light Up The World, amb Santana - Naya Rivera, Brittany - Heather Morris, Artie - Kevin McHale, Tina - Jenna Ushkowitz, Quinn - Dianna Agron, Finn i Rachel (encarregada dels ad-libs amb reserves) i New Directions per a tancar-lo. Són eliminats del nacional, de 50 no accedeixen a les 10 primeres posicions per tal de continuar competint.

Dels destacats, anotem: l'amor o la carrera, el vell dilema...; "ser artista significa expresar tus sentimientos sin importar las consecuencias" (Rachel); "sólo necesito que me quieran" (Quinn).

I finalment, per diversos motius..., les cançons triades de la segona temporada de Glee són:

Teenage Dream - Katy Perry

Baby, It's Cold Outside - Frank Loesser & Lynn Garland

Welcome Christmas - How the Grinch Stole Christmas!

Hell To The No - Original Song

I've Gotta Be Me - Sammy Davis, Jr

Don't Stop - Fleetwood Mac

Pure Imagination - Willy Wonka & The Chocolate Factory

For Good - Wicked

I Look To You - Whitney Houston

Bridge Over Troubled Water - Simon & Garfunkel

Papa, Can You Hear Me? - Barbra Streisand

P.Y.T. (Pretty Young Thing) - Michael Jackson

River Deep - Mountain High - Ike & Tina Turner

Sailing - Christopher Cross

Blackbird - The Beatles

My Funny Valentine - Babes

Forget You - Cee Lo Green

Empire State Of Mind - Jay-Z feat. Alicia Keys

Singin' In The Rain / Umbrella - Gene Kelly / Rihanna feat. Jay-Z

Thriller / Heads Will Roll - Michael Jackson / Yeah Yeah Yeahs

Get Happy / Happy Days Are Here Again - Judy Garland / Barbra Streisand

What I Did For Love? - A Chorus Line

Listen - Dreamgirls

Le Jazz Hot! - Victor, Victoria

Sing! - A Chorus Line

Make 'Em Laugh - Singin' In The Rain

Take Me Or Leave Me - Rent

Valerie - Mark Ronson feat. Amy Winehouse

Bills, Bills, Bills - Destiny's Child

Raise Your Glass - Pink

Glee 2 - (21) Funeral

Ja se sap que si es busquen els millors solistes d'un col·lectiu vocal a través d'audicions per tal d'organitzar una proposta de repertori en funció d'ells, aquest fet genera una insana competència antimusical entre companys... S'hi presenten quatre...

Santana - Naya Rivera convenç i interpreta correctament Black To Black d'Amy Winehouse, fent servir detalls vocals que recorden a la cantant original.

Kurt - Chris Colfer explota la qualitat de la seva veu de cap enmig de l'orquestració i ofereix una dicció clara durant les frases àgils, però no usa el belting en períodes de la cançó que el requereixen ni allibera la naturalitat vocal en cap moment, generant només correcció en la prova. Tria Some People del musical Gypsy: A Musical Fable.

Quina audició que realitza Mercedes - Amber Rile! Des de la primera nota fins la darrera, evidencia dosis elevades de soul i gospel reforçades per la constant distorsió i força vocals. L'harmònium a la introducció i els vents-metall també hi col·laboren per aconseguir els resultats de la cantant, que destaca en majúscules en dos melismes aguts de girs ascendents i descendents, molt espontanis i de nota. Ella afirma que no necessita assajar Try A Little Tenderness d'Otis Redding. Segur? Tot és discutible.

I My Man en la versió de Barbra Streisand a l'última prova. Malgrat que la cançó va ser, és i serà sempre espectacular, Rachel - Lea Michele no és estable en expressivitat: algunes frases sonen fredes, n'hi ha de calentes, sí, junt a d'altres massa teatralitzades. La seva veu brillant no opera amb suficient bon gust a "the world" (ja que conté un cert impuls vocal innecessari i evitable) ni a "all right" (on hi falta la correcta combinació de calidesa amb potència, rebaixant l'excés de brillantor). Ara bé, el final queda assolit competentment, no ho dubtàvem, però no s'aprecia cap detall de glissando que l'hagués enriquit encara més.

Menció a part pel fragment de música inclòs entre els diàlegs, com també passa en el 20è capítol - Prom Queen de la segona temporada. En aquest cas, l'orquestració clàssica que abraça l'escena correspon a una part instrumental de la cançó que el Glee Club interpretarà uns minuts més tard. Aquest petit tast el fan acabar en el pizzicato tímbric de les cordes i del vibràfon usant una harmonia ben especial. Parlo de Pure Imagination de la pel.lícula musical Willy Wonka & The Chocolate Factory. Quina cançó...! Tina - Jenna Ushkowitz recita la introducció, Kurt obre els primers versos a cappella (un sí rotund!) i després hi participen Finn - Cory Monteith, Tina novament, Artie - Kevin McHale i New Directions cantant tots harmonitzats (un altre sí); hi tornen Kurt, Tina i qui finalitza la sèrie de frases solistes és Kurt; per acabar el tema, el cor es posiciona a l'uníson i esdevé la coda instrumental d'harmonies errants fantàstiques... Un nou sí pel vibràfon, genera una atmosfera indescriptible que acompanya el missatge de la cançó. I un segon sí per en Kurt, al qual li escau molt bé aquest estil pel timbre i l'expressivitat en la seva veu.

Alguns guions finals:

- La funció del crític negre, que taca a voluntat.

- Un funeral, el de la germana de Sue - Jane Lynch, "(...) que captara y reflejara la alegría de su vida, no la... tristeza de su muerte" (Kurt).

- L'abraçada...

- Els jurats, tot organitzat i previst.

- Existeixen coses més importants que la fama.

- Un no a la competitivitat i un sí al vertader sentit d'equip.

Glee 2 - (20) Prom Queen

I aquest és un d'aquells capítols on la música inclosa és purament funcional. Hi trobem: Rolling In The Deep, la versió de John Legend, interpretada per Rachel - Lea Michele i Jesse - Jonathan Groff (el qual canta constantment usant la distorsió vocal), amb el suport a cappella dels nois de l'AV Club; Isn't She Lovely? d'Stevie Wonder, Artie - Kevin McHale a la veu acompanyat per guitarres (Sam - Chord Overstreet i Puck - Mark Salling) i percussió; l'up-tempo festiu Friday de Rebecca Black, a trio per Sam, Puck i Artie (hi destaca Sam en les línies de cant i en els aguts, clars i de qualitat); la balada convencional Jar Of Hearts de Christina Perri (Rachel amb diàlegs del guió inclosos mentre canta); I'm Not Gonna Teach Your Boyfriend How To Dance With You de Black Kids (també convencional, interpretada per Blaine - Darren Criss a la veu principal junt a Tina - Jenna Ushkowitz i Brittany - Heather Morris en els cors, també amb diàlegs de guió intercalats mentre actuen); i finalment Dancing Queen d'ABBA, per la reina del ball..., amb Santana - Naya Rivera i Mercedes - Amber Rile (on la darrera afegeix ad-libs discrets en aquesta ocasió). Potser només Friday és l'únic tema que dóna uns resultats favorables. Per cert, tornem a apreciar la mateixa música instrumental en dues ocasions per a piano d'estètica clàssica que en els capítols Original Song (16è) i Born This Way (18è), quan tracten les escenes de Quinn - Dianna Agron i la reina del ball. A més, en el capítol s'hi respira penediment, humiliació i tenir els pebrots ben posats sense tenir por.

Glee 2 - (19) Rumours

Excepte la música instrumental per a piano en les escenes emotives, la composició original -no gaire inspirada- Nice To Meet You, Have I Slept With You? (duo d'April - Kristin Chenoweth i Will - Matthew Morrison, amb instrumentació orquestral clàssica de musical) i un fragment de la cançó The Chain de Fleetwood Mac, la resta són versions dels temes inclosos en el disc Rumours d'aquest grup musical (just la tasca que encarrega Will als membres del Glee Club). A sota, quatre ratlles.

Will i April, molt relaxats i de manera agradable, canten Dreams a duo. Artie - Kevin McHale, mostant bons aguts, interpreta Never Going Back Again, instrumentada per a guitarres únicament (Puck - Mark Salling, Sam - Chord Overstreet i Finn - Cory Monteith). Santana - Naya Rivera dedica a Brittany - Heather Morris la balada Songbird a piano sol, per dir-li "I love you, I love you, I love you". Finn i Quinn - Dianna Agron, ofereixen un correcte I Don't Want To Know, res especial. Però Rachel - Lea Michele junt a New Directions té ganxo per la tornada de Go Your Own Way.

I finalment la cançó del capítol, Don't Stop, positiva i sota un arranjament molt ben elaborat! La introducció conté background vocals on es repeteix la paraula "stop" amb l'efecte d'ecos en fade out. Sam i Quinn s'encarreguen de la primera estrofa; New Directions, de la tornada, amb Rachel a la línia principal i Finn en els ad-libs. Després, l'estrofa que funciona de pont corre a càrrec de Finn, Quinn i Rachel, la qual reprèn la tornada gràcies a una frase a duo amb Finn que acaba en l'agut. Al final del tema, els cors es mostren rics i llueixen tant les fórmules "uuuuuh" com la lletra completa, amb els ad-libs de Rachel i Finn ("Don't you look back").

A Rumours hi exposen el funcionament real dels tabloides, la necessitat de valorar el que és més important malgrat un desitgi una altra via, l'equivalència pianista-moble per part de Santana (simpàtica comparació, però ja n'hi ha prou...!) i l'afirmació "Yo nunca lloro" (Sam, quan plora).

Glee 2 - (18) Born This Way

Hi ha capítols carregats de música i de contingut. Aquest n'és un d'aquests: carregat de música pels diferents estils musicals triats en cada tema i carregat de contingut sobretot en el personatge d'Emma - Jayma Mays.

A més de quatre ocasions en què inclouen música instrumental per a piano d'estètica clàssica (la mateixa que en el 16è capítol, Original Song, associada a les escenes entorn a la temàtica de la reina del ball) i un assaig coreogràfic amb piano sol a l'antiga, totes les cançons versen sobre l'acceptació d'un mateix en defectes i virtuts (és la tasca que Will - Matthew Morrison encarrega als membres del Glee Club, junt a la interpretació d'una obligatòria, la darrera del capítol). Repassem-les.

I Feel Pretty / Unpretty del musical West Side Story / TLC. Quinn - Dianna Agron i Rachel - Lea Michele canten a duo un elaborat mashup en versió acústica d'estètica de cantautor amb guitarra, percussió i cordes. Sonen molt relaxades, dolces i destaca la suavitat del timbre vocal de Quinn.

I've Gotta Be Me de Sammy Davis, Jr. En Finn - Cory Monteith canta jazz! Amb els registres sencers enmig del swing, llueix molt la modulació i sobretot la lletra "he de der lliure" i el típic final agut dels crooners. Pretén ballar amb en Mike Chang - Harry Shum, Jr. (com sempre sensacional), el qual intenta ajudar-lo en moviments...

Somewhere Only We Know de Keane. La balada pop interpretada pels Dalton Academy Warblers amb Blaine - Darren Criss de solista (s'hi aprecia -sense tantes background vocals- la calidesa en la seva veu i la importància de les frases "This could be the end of everything, so why don't we go, somewhere only we know?"). És la primera vegada que tots ells es presenten amb instrumentació de piano, cordes i bateria.

As If We Never Said Goodbye del musical Sunset Boulevard. Quina cançó! Sempre ha estat espectacular... D'orquestració clàssica de musical, la versió respecta les dimensions i la tonalitat de l'original. Per aquest motiu, Kurt - Chris Colfer usa en excés la seva veu de cap -però amb qualitat- i emet notes crispades en la tècnica de belting durant el pont de la cançó ("I've come home", sobretot a "home" i també a l'agut "at last"). Justament aquest pont i tota la composició sempre han tingut molta energia i volada. En canvi, la interpretació i el fraseig dramàtic -no el cantat- de Kurt no les assoleixen. Igual que el final massa teatralitzat per les pauses insertades en les frases. Possiblement hagués estat més favorable una mostra més cantada i no tant dramàtica que sí funciona dins del teatre musical. S'agraeix la decisió d'iniciar aquest clàssic amb una introducció instrumental, però encara més la inclusió de la coda de la partitura original -a vegades oblidada-, la qual sentencia un missatge en la darrera frase per a recordar: "We taught the world new ways to dream!".

Barbra Streisand de Duck Sauce. L'original dance up-tempo que tant s'ha sentit en les pistes de ball, i que no hi falti, enmig d'una extrovertida i àmplia coreografia grupal a escena.

Born This Way de Lady Gaga, el pop up-tempo obligatori proposat per Will com a actuació final, que segons ell és un himne a l'acceptació. En ordre hi trobem: Kurt (a la introducció parlada), Tina - Jenna Ushkowitz, Mercedes - Amber Rile, New Directions, Kurt novament (a la part parlada també) i hi torna Mercedes (ara amb l'agut i tots els següents molt ben cantats) junt al Glee Club (sense Santana - Naya Rivera per la dramatúrgia i sense apreciar la presència vocal dels nois).

Els destacats:

- Les intervencions d'estètica, la importància del físic i la pressió social.

- Cal acceptar-se a un mateix...

- El Tastorn Obsessiu Compulsiu (TOC d'Emma).

- Si un vol millorar, el primer pas és veure que existeix un problema (és el consell de Will a Emma).

- "No creo que uno deba negar lo que es, pero tampoco gritarlo" (Kurt).

Glee 2 - (17) A Night Of Neglect

Poc interès en el contingut musical d'aquest capítol, que inclou: All By Myself de la versió de Céline Dion (per Sunshine - Charice Pempengco; no m'agrada com canten ni la de la versió ni ella; interessant la tonalitat plantada pels arranjadors, més elevada, ja que provoca una major sorpresa aquella modulació dels anys 90, mal dissenyada o amb poc gust; i molt previsible el final de la nota llarga...; encara liquidaran a la de la versió!), I Follow Rivers de Lykke Li (un petit fragment cantat per Tina - Jenna Ushkowitz; la versió no és gaire aconseguida...) i Turning Tables d'Adele (amb la veu de Holly - Gwyneth Paltrow, la qual canta correctament, ben estudiada, usant la veu de cap i melismes com a detalls; el tema d'Adele no es pot ni considerar, igual que ella).

Per sort, Mike Chang - Harry Shum, Jr. balla el senzill i l'agradable tema original de Jack Johnson, Bubble Toes. Quina cançó i coreografia! Ara bé, la mostra musical del capítol és, sens dubte, Ain't No Way d'Aretha Franklin!, amb una instrumentació d'harmònium en la introducció. Interpretat per Mercedes - Amber Rile junt a un cor gospel, preferiria els aguts sense distorsió vocal. Em pregunto per què no usa el belting brillant sense complexos! Igual que en el clímax de la cançó (a la vocal i de "need") i abans del clímax (en el "be"), per què fa servir la veu de cap un instant en comptes del belting en la totalitat de les frases?

Aspectes de debat: [1] Artistes oblidats, el seu talent no siempre ha estat valorat; [2] El respecte s'exigeix, no es demana; [3] L'espectacle ha de continuar, cal ser fort encara que el públic et rebutgi; [4] Compte amb la crítica àcida i ràpida a través de la tecnologia digital, fa mal als altres; [5] Qui busca l'èxit, ha d'estar a l'epicentre i passar per sobre de tot a qualsevol preu.

Glee 2 - (16) Original Song

Onze cançons i la majoria, composicions originals. Anto només els comentaris dels temes rellevants..., com Misery de Maroon 5 interpretat pels Dalton Academy Warblers que obren el capítol amb música. És una cançó fresca i juvenil, de background vocals múltiples i àgils, amb un sòlid Blaine - Darren Criss de solista, a cappella com sempre però inclou un aspecte nou: únicament percussió corporal (piquen a les taules) en una secció de break, a cappella sense beats vocals! S'anuncia que és la cançó per a la competició estatal de cors; després veurem que en serà una altra... La cançó Blackbird de The Beatles en la veu de Kurt - Chris Colfer, acompanyat de guitarra i dels cors dels nois, destaca per la senzillesa i elegància melòdiques. Per cert, la frase "into the light of the dark black night..." amb notes blue posa la pell de gallina!

Ara bé, indiscutible l'aportació (invita a repetir-la, escoltar-la i recordar-la moltes vegades) de Mercedes - Amber Rile amb la seva cançó original (Hell To The No), de nota! La introducció trenca de manera espectacular la dramatúrgia (en Blaine i en Kurt besant-se!): parlo de l'obstinat -del teclat i els atacs secs de la percussió i la bateria- que també sona durant les estrofes de la cançó amb un resultat més que vistós. La melodia és enganxosa, igual que la tornada que usa les estructures típiques del pop actual i que tant funcionen ("oooh, oooh, oooh" / "no, no, no, no, no" fins a 8 vegades, junt als moviments gestuals de negació també enganxosos). Les background vocals en els versos previs a la tornada i en el pont són constituïdes per les clàssiques síl·labes "uh!-uh!-uh!" ben presents en el segell soul, concretament el d'Aretha Franklin, desxifrat en la part vocal recitada del pont ("R-E-S-P-E-C-T", tot un homenatge a l'artista). A més, New Directions contesten a la solista (call and response) amb "Hell to the No" en la segona estrofa i també harmonitzen la tornada. I l'ad-lib en direcció ascendent insertat en el segon vers és directament molt familiar. No us sona a Whitney Houston? Doncs sí, el cantava amb llibertat i espontàniament.

De les actuacions incloses en el concurs estatal, cal considerar-ne dues. Sobretot Raise Your Glass de Pink a càrrec dels Dalton Academy Warblers: desenfadada, activa, provocadora, un pop actual enganxós que convida a cantar i participar, sobre ser un gamberro a l'hora de divertir-se, a cappella i amb percussió. Blaine és el solista que fa lluir un fragment de lletra parlada, la seva veu cantada i plena, i un melisma final ascendent i descendent molt interessant i àgil ("Raise your glass", usant la veu de cap per la zona d'alçada). Com ja ens tenen acostumats, les estrofes estan harmonitzades, tots els cors són ben elaborats i la seva performance és energètica. Diria que els justos guanyadors haurien de ser ells. L'altra actuació plena de moviment és la del Glee Club, que canta una cançó original -Loser Like Me- novament d'estètica pop actual, la qual conté un detall en la introducció de percussió corporal (picant de peus a terra), amb una lletra directa i sincera, on la tornada també resta harmonitzada. Els solistes són Rachel - Lea Michele i Finn - Cory Monteith (Mercedes canta un ad-lib puntual). Finalment, New Directions guanya l'Estatal i tots ells aniran al Nacional a New York!

No hi falten dues ocasions de música instrumental per a piano (estètica clàssica!), per als moments emotius intensos (per exemple entre Blaine i Kurt) i també per a banda.

I les lliçons:

- Cal expresar sincerament les letres perquè que els altres rebin bé el missatge.

- És necessari un fort desengany per a escriure una bona cançó.

- "Kurt, hay un momento... en el que uno se dice...: 'Ah, ah, aquí está! Le he buscado toda la vida...' (...) El dúo es sólo una excusa para pasar más tiempo contigo" (en Blaine li diu això a en Kurt).

Glee 2 - (15) Sexy

Bufa, quin capítol... El capítol de les cançons amb lletres explícites! Només cal veure l'actuació a classe de Holly - Gwyneth Paltrow, novament convidada, on els moviments també són explícits, la bateria sona a temperatures ben presents i New Directions acaben dansant plegats amb Do You Wanna Touch Me (Oh Yeah) de Joan Jett.

Animal de Neon Trees correspon a l'altra cançó explícita, amb les veus clares de Blaine - Darren Criss i Kurt - Chris Colfer en diàleg cantant i ballant enmig de l'estètica musical a cappella dels Dalton Academy Warblers i d'una autèntica festa de l'escuma. S'hi respira enamorament per part dels dos solistes de manera indiscutible.

A part i en majúscules, el duet entre Will - Matthew Morrison i Holly, intepretant Kiss de Prince, sota una coreografia de tango més que explícita, igual que la lletra del tema. La veu de cap de Will resta intacta i Holly evidencia un fraseig ben estudiat, però encara és més destacable quan frasegen els dos alhora i encara més quan canten usant la seva chest voice! Per cert, res a dir sobre l'agut que planta Holly i les línies melòdiques ajustades al milímetre del duo... S'hi aprecien -a més- forces detalls vocals, i una guitarra i unes background vocals ben presents.

El trio de noies (Holly a la veu principal i a la guitarra amb les altres dues en els cors, Santana - Naya Rivera i Brittany - Heather Morris) és també explícit, especialment a través de la lletra country que ho explica tot!: la por i intentar no considerar-la, valorar el temps perquè et fa més valent i et fa créixer malgrat que anem envellint, i res t'ha de fer caure... Landslide de Fleetwood Mac i Dixie Chicks.

La darrera lletra explícita ("echar un 'kiki' por la tarde", segons Holly) és la del tema Afternoon Delight d'Starland Vocal Band, interpretada per Carl - John Stamos, Emma - Jayma Mays, Quinn - Dianna Agron, Rachel - Lea Michele i Puck - Mark Salling. Encara que sigui "cursi" en format musical, les background vocals són elaborades.

I a Sexy, hi trobem: l'atractiu sexual, sexe amb amor i sexe per sexe, la necessitat d'entendre les relacions, l'homosexualitat, "soy romántico, por eso adoro los musicales, porque... una caricia es lo más sexual que sale" (Kurt) i "ser tan liberal sólo te lleva a estar atrapada" (Santana).

Glee 2 - (14) Blame It On The Alcohol

No passa sempre, però en aquest capítol podem gaudir de quatre bones actuacions de temes d'estil musical diferent, totes sobre l'alcohol. Comencem. La primera, a càrrec de Blaine - Darren Criss i Rachel - Lea Michele, té lloc en una festa organitzada a casa d'ella. Els dos canten força beguts, tot i desenvolupant diverses línies melòdiques d'un up-tempo que ningú oblida, el clàssic Don't You Want Me de The Human League. La segona és Blame It de Jamie Foxx feat. T-Pain, coreografiada i totalment rhythm & blues, interpretada per Artie - Kevin McHale, Puck - Mark Salling i Mercedes - Amber Rile, la qual destaca pels seus melismes R&B. La tercera actuació, en un bar country-rock, sorprèn pel duet entre Will - Matthew Morrison i Beiste - Dot Jones (que posseeix un timbre de vertadera contralt i amb bon gust pel cant). Parlo de One Bourbon, One Scotch, One Beer, el divertit blues-rock en la versió de George Thorogood (malgrat que el blues original és d'Amos Milburn). I per cert, la tornada la canten amb el públic! La darrera actuació és realment energètica, on la protagonista és Brittany - Heather Morris tant en veu com en ball, amb la col·laboració de Mercedes en els ad-libs. El dance electrònic de Tik Tok de KeSha acaba en sec, ja que el Glee Club actua sota els efectes d'un xarop preparat per Rachel... Sens dubte, en el capítol ella resta bastant inspirada entre una cosa i l'altra, perquè ofereix en directe una composició pròpia -My Headband (sobre la seva goma de cabell!)- amb acompanyament de piano. Imagineu com és la creació, oi? Per sort, inclouen dues cançons originals de Carole King: So Far Away i I Feel The Earth Move. I s'hi tracta: l'alcoholisme adolescent, l'obligació de no beure si has d'actuar (no és gens professional), i la necessitat d'esbrinar allò que un és respecte la sexualitat i aclarir els dubtes.

Glee 2 - (13) Comeback

És important que no passi desapercebuda la música instrumental per a piano inclosa en els moments emotius del guió, i menys quan apareix en dues ocasions mostrant fragments diferents i novedosos (pel personatge d'en Sam), o quan és música instrumental també de nova creació per a teclat (associada a Finn i Rachel); i encara menys si s'arranja per a piano el tema Baby de Justin Bieber feat. Ludacris en un capítol on s'usen dues cançons i la imatge d'aquest jove artista. Justament, un petit fragment de Baby serà cantat en directe per Sam - Chord Overstreet, i més tard, el tema serà interpretat completament a classe també per ell mateix, amb una introducció acústica de veu i guitarra que esdevé un up-tempo d'instrumentació pop amb la clara presència de les guitarres, coreografia vistosa, bon cant i actitud sexy per part del ros de Glee. Sam (de veu més càlida) repeteix actuació ara amb Artie - Kevin McHale (de timbre més metàl·lic) a Somebody To Love, novament de Justin Bieber. La vocalitat dels dos fa lluir aquest up-tempo dance, molt més favorable que Baby, junt a una coreografia convincent on també hi col·laboren Puck - Mark Salling i Mike Chang - Harry Shum, Jr.

Will - Matthew Morrison (el qual defineix als alumnes el concepte d'himne com a una "composición repleta de sentimientos y emociones que están por encima de lo que expresa, hasta por encima del que lo interpreta") canta en directe (amb l'ukelele, un cor de veus blanques i Sue - Jane Lynch) la cançó gospel This Little Light Of Mine, un moment únic de germanor i tendresa. En canvi, la carta de presentació de Lauren - Ashley Fink és força fluixa amb el tema poc inspirat I Know What Boys Like de la banda The Waitresses. Per sort, el capítol finalitza amb Sing del grup My Chemical Romance, interpretat per Finn - Cory Monteith, Rachel - Lea Michele i tot el Glee Club amb Sue. En concret destaquen les tornades rock harmonitzades i cantades per tot el cor a plena energia, alternades d'algunes frases solistes de Rachel, la qual proposta escriure una composició original per a la final del concurs estatal. Per votació, predomina el "no" i Sing com a cançó triada. Serà així definitivament?

Per cert, no podem oblidar el duel de divas! Take Me Or Leave Me del musical Rent! Entre la modulació, el tema i la interpretació de Rachel i Mercedes - Amber Rile, la temperatura acaba pujant i molt a Glee! No es pensin que es barallen. Aquesta era la intenció, però finalitzen l'espectacular intervenció satisfetes de la seva esportivitat, admiració mútua i amb una amistat encara més reforçada. Rachel alça alguns aguts que no havia mostrat, igual que la seva concentració en el cant per intentar superar a Mercedes, la qual es reserva en certa manera i llueix en la distorsió vocal dels aguts i en el seu soul. Les dues són sensacionals...

Notícia: la nova directora d'Aural Intensity, el cor rival dels Dalton Academy Warblers i New Directions, és Sue Sylvester!

Glee 2 - (12) Silly Love Songs

És Sant Valentí a Glee! Que cadascú tregui les seves conclusions.

La característica comú de tots els temes triats en el capítol són les lletres, unes lletres no gaire inspirades, però que en alguns casos han generat cançons ben recordades. Quines? P.Y.T. (Pretty Young Thing) de Michael Jackson! Indiscutible. Interpretada per un Artie - Kevin McHale agudíssim en els típics "na, na, na!" d'una versió que segueix fidelment els patrons de l'original de Michael Jackson, amb en Mike Chang - Harry Shum, Jr. ballant. O Fat Bottomed Girls de Queen, amb el so rock i sòlid de Puck - Mark Salling, junt als nois del Glee Club que destaquen en la introducció del tema a cappella. O l'altra, My Funny Valentine del musical Babes in Arms, on Tina Tina - Jenna Ushkowitz dramatitza l'amor que sent pel seu xicot Mike Chang, la qual acaba bramant literalment d'amor i per amor. Tota una paròdia! Per cert, canta en directe a classe acompanyada només amb piano, o com a mínim ho intenta desbordada per l'excés del seu enamorament!

Consideració semblant tant per Rachel Rachel - Lea Michele com per Blaine - Darren Criss. Per primera vegada, es pot apreciar un cert cansament vocal generalitzat quan ella canta Firework de Katy Perry, on les background vocals "oh, oh, oh!" són prominents, voluminoses i resten reforçades. En el cas d'ell, evidencia algunes traces de saturació vocal en el seu fortissimo durant el tema When I Get You Alone de Robin Thicke, el qual conté des de la introducció la versió vocal insertada del primer moviment de la 5a Simfonia de L. van Beethoven (i a sobre el tema pròpiament), tot sota l'estètica musical a capella dels Dalton Academy Warblers. De la mateixa manera, Blaine torna a saturar el seu so en l'agut de la darrera cançó del capítol, Silly Love Songs de Wings, la banda de Paul McCartney, una mostra "cursi" i alhora simpàtica només per la lletra, on el cor canta bé però llueix uns "pararararaaaaa" ben trivials.

Novament, música instrumental per a piano de caràcter nostàlgic, en dues ocasions, reservada pels diàlegs entre Finn - Cory Monteith i Rachel. I música instrumental per a banda, activa, en la baralla als passadissos de l'institut. També es pot apreciar un bon fragment de l'original Tell Him de The Exciters en una reunió d'aquelles adolescents!

Transcric algunes afirmacions i escenes d'interès:

[1] "Whitney, Barbra, Patti LuPone... Se convirtieron en estrellas de solteras. Decidieron volcar su sufrimiento y su soledad en su música. El mundo se identifica... Mucha gente se siente sola. Se convirtieron en leyendas dominando su dolor (...). A veces tenemos que decidir entre el amor y el talento, y en mi opinión necesitamos estar solos una buena temporada" (Mercedes - Amber Rile).

[2] "Podrían detenerme. Eres menor de edad!" (li diu el noi que li agrada a en Blaine).

[3] "¿Se puede amar a dos personas a la vez?" (Quinn - Dianna Agron) / "No del todo. Al final hay que elegir" (Finn) / "Aún no" (Quinn).

Sort que és Sant Valentí a Glee, amb infidelitat inclosa! Que cadascú tregui les seves conclusions.

Glee 2 - (11) The Sue Sylvester Shuffle

Actuació de l'equip d'animadores (McKinley High Cheerios) per a obrir el capítol, amb el tema juvenil California Gurls, que sempre convenç, de Katy Perry feat. Snoop Dogg. Després, Rachel - Lea Michele i Puck - Mark Salling canten Need You Now de Lady Antebellum, un duet on tot està en el seu lloc, tots dos per igual. I de la mateixa manera com s'inclogué en el capítol núm. 7 de la primera temporada, en aquest també hi sona un fragment -ara força extens- del clàssic original de C. Orff, O Fortuna de Carmina Burana, símbol i pura representació de l'ira de Sue - Jane Lynch. Novament, dos incisos de música instrumental, un per a piano i l'altre per a teclat, enmig de diàlegs emotius, fet que potencia l'estat dramàtic; ara bé, s'aprecia en un assaig coreogràfic l'acompanyament pianístic sol, cosa insòlita fins ara a Glee, igual que la música instrumental també per a piano sense la presència de cap tipus de so -ni el dialogat- i només amb la imatge en moviment per a la victòria del partit de futbol. En aquest capítol, a més, els nois del Glee Club -ampliats amb els de l'equip de futbol (McKinley High Titans)- actuen interpretant She's Is Not There de The Zombies, amb un Finn - Cory Monteith molt sencer vocalment com a solista, junt a la famosa coreografia grupal de l'immortal videclip de Thriller de Michael Jackson. I més tard, la introducció de l'anterior tema és usada en els passadissos de l'institut.

Consideració a part per Bills, Bills, Bills de Destiny's Child, a cappella (excepte el baix i la percussió) a càrrec dels Dalton Academy Warblers! Tant la seva enorme qualitat com l'estil i estètica musicals ja són un segell propi del cor (on destaquen en detalls i en les background vocals recreant efectes de percussió agudíssims per aquesta ocasió) i també és el segell propi del solista, en Blaine - Darren Criss (el qual canta amb soul i caràcter, distorsió vocal i àmplia vocalitat, insertant la seva veu de cap al final d'una frase novament amb molta competència i bon gust en la paraula "another", malgrat que li tractin dos sutils instants de vibrato...).

Ara bé, la performance final de New Directions amb l'equip de futbol és realment de nota! Equivalent al mash-up i actuació Singin' In The Rain / Umbrella del setè capítol de la segona temporada de Glee, ara és el torn del Thriller / Heads Will Roll de Michael Jackson / Yeah Yeah Yeahs! L'arranjament és un up-tempo de clares reminiscències estètiques remix, on hi participa una Santana - Naya Rivera molt aguda (pel Heads Will Roll) i un sòlid Artie - Kevin McHale (pel Thriller, en què l'obstinat del baix és vocal -tractat, potenciant el timbre greu- igual que la veu editada de Finn ara en el bridge -amb els ad-libs de Santana- quan recita un fragment de la famosa part final declamada de Vincent Price ben present en l'original Thriller de Michael Jackson). Espectacle assegurat.

No oblidem la importància d'estar units ni el final amb un "he recordado por qué te quise" (Quinn - Dianna Agron a en Finn, i a sobre ella li planta un petó!). Animadores per a iniciar i tancar el capítol.

Glee 2 - (10) A Very Glee Christmas

The Most Wonderful Day Of The Year del televisiu Rudolph the Red-Nosed Reindeer per a començar aquest capítol de Glee! Tan positiva... i amb l'estètica de les produccions dels contes de Disney... La introducció de les cordes en tremolo és més que agradable per a cedir primer el protagonisme al cor de noies del Glee Club -mentre els nois canten "u" en boca closa- i a continuació és el cor de nois qui canta -ara amb el suport de la boca closa de les noies vocalitzant també la "u"- per a finalitzar la cançó de mètrica ternària a càrrec de les noies. Anotem que en ordre hi col·laboren Artie - Kevin McHale i New Directions, després i sobretot Sam - Chord Overstreet i Quinn - Dianna Agron, New Directions novament, i Brittany - Heather Morris, Rachel - Lea Michele, Tina - Jenna Ushkowitz i tot plegat continua... A destacar, en resum, els diàlegs solistes i en especial els cors realitzats per New Directions!

I ara un fragment de We Need A Little Christmas del musical Mame, però els hi llencen una sabata perquè el Glee Club no agrada. La de la sabata i i la resta, esteu segurs d'això?

A continuació, Merry Christmas, Darling de The Charpenters a càrrec de Rachel amb les background vocals de New Directions. Res més que una cançó nostàlgica, una balada per a voler desitjar unes Bones Festes a algú estimat... La coda és rellevant per la cadença trencada de vellut tan familiar junt a les harmonies finals.

A part, l'escena musical de Baby, It's Cold Outside de Frank Loesser i Lynn Garland a través de la interpretació de Kurt - Chris Colfer i Blaine - Darren Criss: es respira allò del "Love Is In The Air!"! Sexy & hot. Un fa la petició -cantant- de voler estar amb l'altre com a parella mentre l'altre, es fa desitjar. Performance divertida, càlida i fresca, suma de moltes coses bones. Tots dos interpreten molt bé la situació; sobretot Blaine, que destaca per la seva dolçor en diverses frases i en concret per l'exclamació cantada "Oooooooh, baby!" amb veu de cap. Per cert, els moviments escènics són de nota. L'estil musical: JAZZ. Sens dubte, el segon moment únic -dramatúrgic i musical: és cert, potser no tan musical...- de la segona temporada de Glee.

You're a Mean One, Mr. Grinch del televisiu How the Grinch Stole Christmas! Tornem amb una altra tronxant escena de Sue - Jane Lynch! Lectors, arriba a pintar les tecles del piano de cua amb un spray!

Després, una versió instrumental de vents-metall del tradicional Adeste Fideles i, més tard, Last Christmas de Wham!, un duet de Rachel i Finn - Cory Monteith, on l'arranjament és excessivament pop (amb un tractament vocal de la percussió no gaire aconseguit) i les noves línies melòdiques secundàries esdevenen també excessivament elaborades, amb un Finn viatjant pels seus diferents registres. Just a continuació, sona la popular Silent Night de F. X. Gruber, en versió per a quartet de corda amb arpa.

Per fi, i per acabar, l'inoblidable Welcome Christmas del televisiu How the Grinch Stole Christmas! Amb set modulacions en l'arranjament, és indiscutiblement i en majúscules The Christmas Song del capítol! És la primera cançó coral de New Directions en la seva totalitat, amb una orquestració simfònica de categoria. Quan la vaig sentir per primer cop, vaig plorar... Cal dir res més...?

La llista de regals a A Very Glee Christmas:

- Passar els Nadals sol no és agradable...

- La il·lusió nadalenca i no oblidar-la!

- Quan som petits, vivim la màgia de les Festes; quan creixem, la perdem i a vegades els Nadals esdevenen una obligació en alguns sentits. És necessari recuperar la màgia!

- És època de bones accions, com recollir diners per als més necessitats.

- Amar és compartir.

- "La Navidad ha llegado de todas formas... Es preciosa..." (Becky - Lauren Potter) / "Lo es..." (Sue - Jane Lynch).

- La bondat d'alguns i els miracles nadalencs...

- "Nadie debe estar solo en Navidad, señor Schuester" (Rachel a Will).

- [Un llibre] The gift of the Magi / El regalo de los Reyes Magos, O. Henry.

- [Una cançó] Welcome Christmas, A. Hague.

Glee 2 - (09) Special Educaction

No és la primera vegada que Glee ofereix un duet fictici, és a dir, que els dos cantants no conviuen en la mateixa escena dramatúrgica, i sempre funciona. Don't Cry For Me Argentina del musical Evita en mans de Rachel (la qual canta molt expressiva, plora, sent la lletra) i Kurt (que està realitzant l'audició pels Dalton Academy Warblers). Només s'uneixen en la darrera frase a l'unisò i després a la distància intervàlica de 6a en la darrera nota (a la paraula "true" de la frase "that every word it's true", on Rachel resta per sobre, acabant el tema amb aquest "true" prolongat). A més, les cordes en tremolo i els vents-fusta amb la percussió preparen molt bé el final de la darrera i citada frase.

I tampoc és la primera vegada que el Glee Club participa en l'eliminatòria! Per una banda, The Hipsters canten The Living Years de Mike + The Mechanics (un cor de cantants força adults que aporten moltes backgrounds vocals i ad-libs). Per l'altra, els Dalton Academy Warblers ja amb en Kurt - Chris Colfer interpreten de manera excel·lent Hey, Soul Sister del grup Train. Una versió millorada íntegrament a cappella, tota harmonitzada, amb beats i background vocals elaborades i múltiples. L'arranjament contempla en dues ocasions la construcció coral d'un acord a partir de l'acumulació de les respectives notes, una darrere l'altra, i un moment on descendeix l'energia i la densitat vocal per tal de remuntar-les a continuació encara més! El solista és en Blaine - Darren Criss: sòlid vocalment, llueix el seu cant i inicia el tema de manera indestructible, preludiant el resultat final. Per últim, New Direcions, que actuen amb solistes nous: Sam - Chord Overstreet i Quinn - Dianna Agron sota un correcte (I've Had) The Time Of My Life de Bill Medley i Jennifer Warnes (la famosa balada inclosa a la banda sonora de la pel·lícula Dirty Dancing, que és i serà sempre de referència), junt a les background vocals del Glee Club, una modulació insertada i el final d'aguts per part de Mercedes - Amber Rile; després una Santana - Naya Rivera molt energètica i activa sentencia l'actuació gràcies a una rapidíssima Valerie de Mark Ronson feat. Amy Winehouse, on els cors de New Directions són ben representatius i la performance coreogràfica de Brittany - Heather Morris i Mike Chang - Harry Shum, Jr. a primera fila de l'escenari rematen l'èxit.

Empat de dos cors: New Directions i Dalton Academy Warblers van a la final! Em pregunto per què cal afegir un altre tema després de tot plegat..., i a sobre Dog Days Are Over de Florence and the Machine. Tina - Jenna Ushkowitz i Mercedes de solistes (la darrera, com sempre, en millors condicions vocals) i New Directions a l'unisò fortisssimo. Malgrat que la lletra intervé en la dramatúrgia, insisteixo, cal aquest tema en un capítol on s'hi respira desconfiança i traïció entre els problemes de parella?

Glee 2 - (08) Furt

L'amor... Què es pot dir de l'amor...? I algú se us ha declarat com en Sam - Chord Overstreet a Quinn - Dianna Agron amb música instrumental per a piano?

Sempre que intervé Sue - Jane Lynch crea una atmosfera absolutament tronxant, com l'escena en el seu despatx i un fragment original de Be My Baby de The Ronettes al fons. Doncs ara a duo amb la seva mare Doris - Carol Burnett. Interpreten Ohio del musical Wonderful Town, organitzant una escena dialogada d'aquelles enmig de la cançó, i la continuen amb un sorprenent espasme agut a l'unisò a distància d'octava superior per part de Sue: tot plegat paròdic i alhora profund.

Per cert, sí, sí, van de boda els membres del Glee Club i regalen Marry You de Bruno Mars a la cerimònia. L'actuació és casualment a càrrec de les parelles sentimentals nascudes a New Directions: Finn i Rachel, Sam i Queen, Artie i Brittany, Tina i Mike Chang (canten les parts principals); mentre que Santana, Puck, Mercedes i Kurt hi col·laboren només com a coristes (no tenen parella oficial ja sigui dins o fora del Glee Club). A trets generals, els nois (Sam, Artie i Finn) superen a les noies, ja que mostren el seu registre agut, amb més brillantor i energia. En el ball de la boda, Will - Matthew Morrison interpreta correctament el tema Sway en la versió de Michael Bublé. I finalment, Finn li dedica a Kurt la cançó Just The Way You Are de Bruno Mars! Balla amb ell... i tot el Glee Club hi participa de fons. A plena veu, Finn no estalvia en belting i usa durant uns instants discrets la veu mixta (és a dir, una veu de cap en fortissimo -sense que es noti la veu de cap ni s'assoleixi el belting, per definir-ho d'alguna manera entenedora-, fet que evidencia el seu control i progrés tècnic vocal).

El darrer paràgraf, com sempre, amb alguns dels continguts més rellevants del capítol: declaració d'amor, assetjar algú, amenaçar, homofòbia, amor, por, relació entre pares i fills. Però ara l'amplio (això és nou!), per alleugerir l'anterior de noms en les línies de Marry You: Finn - Cory Monteith, Rachel - Lea Michele, Sam - Chord Overstreet, Quinn - Dianna Agron, Artie - Kevin McHale, Brittany - Heather Morris, Tina - Jenna Ushkowitz, Mike Chang - Harry Shum, Jr., Santana - Naya Rivera, Puck - Mark Salling, Mercedes - Amber Rile i Kurt - Chris Colfer.