Poc interès en el
contingut musical d'aquest capítol, que inclou: All By Myself de la
versió de Céline Dion (per Sunshine - Charice Pempengco; no m'agrada com canten
ni la de la versió ni ella; interessant la tonalitat plantada pels arranjadors,
més elevada, ja que provoca una major sorpresa aquella modulació dels anys 90,
mal dissenyada o amb poc gust; i molt previsible el final de la nota llarga...;
encara liquidaran a la de la versió!), I Follow Rivers de Lykke Li (un
petit fragment cantat per Tina - Jenna Ushkowitz; la versió no és gaire
aconseguida...) i Turning Tables d'Adele (amb la veu de Holly - Gwyneth
Paltrow, la qual canta correctament, ben estudiada, usant la veu de cap i melismes
com a detalls; el tema d'Adele no es pot ni considerar, igual que ella).
Per sort, Mike Chang
- Harry Shum, Jr. balla el senzill i l'agradable tema original de Jack Johnson,
Bubble Toes. Quina cançó i coreografia! Ara bé, la mostra musical del
capítol és, sens dubte, Ain't No Way d'Aretha Franklin!, amb una
instrumentació d'harmònium en la introducció. Interpretat per Mercedes - Amber
Rile junt a un cor gospel, preferiria els aguts sense distorsió vocal. Em
pregunto per què no usa el belting brillant sense complexos! Igual que
en el clímax de la cançó (a la vocal i de "need") i abans del
clímax (en el "be"), per què fa servir la veu de cap un instant en
comptes del belting en la totalitat de les frases?
Aspectes de debat:
[1] Artistes oblidats, el seu talent no siempre ha estat valorat; [2] El
respecte s'exigeix, no es demana; [3] L'espectacle ha de continuar, cal ser
fort encara que el públic et rebutgi; [4] Compte amb la crítica àcida i ràpida
a través de la tecnologia digital, fa mal als altres; [5] Qui busca l'èxit, ha
d'estar a l'epicentre i passar per sobre de tot a qualsevol preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada