dilluns, 31 d’octubre del 2016

Glee 2 - (03) Grilled Cheesus

Excepte el primer tema del capítol, Only The Good Die Young de Billy Joel interpretat per Puck - Mark Salling a classe amb la guitarra, tota la resta de cançons giren entorn a la religió o a l'espiritualitat. Revisem-los.

Mercedes - Amber Rile canta també a classe. En aquesta ocasió, I Look To You de Whitney Houston. Segons Mercedes i els guionistes, la cançó tracta d'estar en un lloc molt obscur i encomanar-se a Déu. D'entrada, no és això del tot... I a més, el nou arranjament inclou una arpa a escena que no hi sona realment, una modulació, una secció rítmica i un desenvolupament melòdic vocal que no són fidels a la força de la versió original de Whitney Houston, el secret de la qual radica en el poder del missatge i la senzillesa melòdica. Només cal escoltar-la per a entendre-ho.

Rachel - Lea Michele ofereix Papa, Can You Hear Me? de Barbra Streisand en un format videoclip, on els "Papa" són cantats en comptes d'usar el sotto voce tan intens de l'original, fet que li dóna certa fredor. Si bé la cançó és increïble i alhora difícil per tal d'aconseguir l'expressivitat adequada, la versió de Rachel només assoleix la correció.

Un Kurt - Chris Colfer molt emocionat i afectat li dedica al seu pare en coma I Want To Hold Your Hand d'Across the Universe. S'aprecia l'emotivitat i les llàgrimes a la seva veu -justament no gaire neta- en aquest tema que dubtosament suggereix inspiració creativa.

De manera sorprenent, Finn - Cory Monteith canta sobre perdre la fe a partir de Losing My Religion de R.E.M. La veu té molta força, igual que el tema, amb background vocals incloses. De moment, és la millor interpretació del capítol -tampoc de referència- junt a la de Rachel per la seva aproximació a Yentl.

Novament, Mercedes hi torna i ara amb un cor gospel a l'església. Doncs tampoc. Bridge Over Troubled Water de Simon & Garfunkel, un clàssic també catapultat per Aretha Franklin. La veu de Mercedes sona tractada, de timbre més agut del que posseeix en realitat... Ho torno a dir: tampoc. El gospel no és lluir veu i aguts sense parar. La cançó és molt profunda i cal sentir la lletra. En definitiva, un "no" a les dues interpretacions de les cançons gospel incloses en el capítol...

I per acabar, una descafeïnada actuació de tot el Glee Club, a partir del tema One Of Us de Joan Osborne, amb Tina - Jenna Ushkowitz en el primer vers, la col·laboració de les veus de Finn i Rachel, i els ad-libs en alçada de Mercedes.

Resta reservada la música instrumental de piano per als moments dramàtics intensos (com el del pare d'en Kurt en coma o l'escena tendre de Sue - Jane Lynch i la seva germana). De la mateixa manera que molts reserven les seves impressions sobre aquests tres epígrafs: religió i espiritualitat; creure en Déu davant de les dificultats; religió i homosexualitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada