Com és habitual en aquest tipus de reunions, no hi poden faltar els parlaments d'alguns noms vinculats a l'Escola, com el Sr. Josep Borràs, director de l'Esmuc, que va ser l'encarregat de donar la benvinguda als assistents; l'alumne Enric Aragonès, coordinador de la Junta de l'Assae; el Sr. Lluís Font, secretari de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el qual va ser l'últim en participar-hi; i el convidat d'enguany, el Dr. Sanjay Peters, filòsof i economista.
Sanjay Peters va oferir la lliçó inaugural durant uns vint minuts, titulada De la distorsión a la claridad i dividida per l'actuació de tres convidats (els dos primers van interpretar dos temes de flamenc per veu i piano; i el segon, dos més per percussió i amb l'ús de la tècnica body percussion). Amb traces intermitents de preparació i d'improvisació, el convidat va centrar el seu parlament en repassar la seva biografia -amb el testimoni de la possible combinació de disciplines tan dispars com són la música i l'economia en una mateixa persona- i en donar consells de caire humà als alumnes.
Enmig d'aquesta secció política de l'acte, també es va reservar espai pel lliurament de diplomes als estudiants de la promoció 2011-2012 i de les matrícules d'honor de l'assignatura Projecte final.
Però, i la música? Sí, n'hi va haver! Els parlaments van estar alternats amb la representació d'algunes de les especialitats musicals de l'Esmuc: conjunt de música antiga, clàssica (veu i piano), contemporània (conjunt de percussió) i combo jazz. Només van faltar les de tradicional i modern, però suficients per mostrar la música de l'Escola.
A destacar la partitura Second construction de John Cage, interpretada pel conjunt de percussió després del lliurement de diplomes i sota un canvi en l'ordre del programa sense previ avís. Com a anècdota mig certa, es diu que va ser degut a la falta d'un percussionista en el moment de la interpretació. És possible i es pot investigar... I, en especial, citar l'actuació del combo jazz, que va tancar l'acte i ens va fer disfrutar amb els temes Beatrice i Cyclic Episode de Sam Rivers.
Escric una de les qüestions que em plantejava després de les dues hores i vint minuts aproximadament de durada de l'acte. Què és preferible: tots els parlaments primer i finalment les actuacions musicals o tal i com es va programar?
