![](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_vQNHUJ8UAjJt2TPMPruHx_MKZb1kOTo6q4Va8VWfb47YGbmHhlJgUDKBziz9RBrqSrLEyxGMFDAmr7blTRADs_hbezM_rIwiaOuO9s2vpHhab-z4Dk98fYbn85ezWA=s0-d)
Dos divendres seguits a Luz de Gas i la mateixa bona companyia pel 30 de gener. Només una hora de concert en viu de
Monica Green a la 1h de la nit amb un preu d'entrada força elevat... Feia anys que no la vèiem. La cantant ha ampliat la seva banda fins a onze músics, entre els quals tres són les vocalistes, i sembla que en tot el repertori, la influència funky hi predomina ara per ara i també la secció Motown. La veu i l'energia de Monica Green fan ballar i cantar a qualsevol, així ho vam fer. Entre alguns dels temes:
Signed, sealed & delivered d'Stevie Wonder,
Ain't no mountain high enough de Marvin Gaye i Tammi Terrell en la versió de The Supremes, i
Get up (I feel like a) Sex machine de James Brown. Després de tot plegat, més
dance a la pista de ball de Luz de Gas, que segueix mantenint aquella potent sonorització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada