Si hi ha tardes planificades que resulten ser un desastre, com la del 31 de gener, un concert improvisat a les 21,30h a l'Auditori va ser més que confortable. Tota una sorpresa el nou cicle Afters, pels artistes i per l'atmosfera recreada a la sala Tete Montoliu. Música amb servei de bar per fer un mos o prendre una copa de cava a les taules rodones de platea...
Yilian Cañizares va demostrar el domini dels seus instruments (violí i veu) i del llenguatge del jazz afrocubà que oferí. Sens dubte, una instrumentista-cantant amb molt d'estil, interpretant solos vistosos, ballant i convertint el seu concert en una estona agradable. Acompanyada de quatre músics, la banda consta de Cyril Regamey (bateria i percussió), Inor Sotolongo (percussió), David Brito (contrabaix) i de Daniel Stawinski (piano), el qual destaca en tècnica gràcies a la seva formació clarament clàssica.
Alguns dels temes del concert: Canción de cuna para dormir a un negrito (homenatge a Luis Carbonell), amb sons gravats -veu en off- i diverses veus; l'oració Beroni Abebe Osun: impressionant; Yami, dedicada a la seva mare, va incloure una part parlada i la veu del baixista convidat Childo Tomás; i Invocación, del proper disc de l'artista, inspirat en aquells que ja no hi són.
Un fervorós públic va provocar dues propines, una de les quals fou Vuela, on Yilian Cañizares va tornar a lluir vocalitat a través d'una nota molt llarga i simpatia propera anunciant: "En Cuba, no se acaba un concierto sin canto ni baile!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada